Els grans mites de les religions semítiques, de Guilgameix a Moisès, han estat traspassats a versions profanes de grans herois mundans, des d’Ulisses al rei Artús. Amb aquest cabal mitogràfic proporcionat per les religions es van construir drames i representacions mimades: per exemple, els meritoris exercicis populars paragimnàstics i teatrals que avui coneixem com a danses i moixigangues. A les ciutats, van ser els joglars professionalitzats els que es van fer càrrec d’aquests materials transformant-los en allò que avui anomenaríem arts de carrer. Al mateix temps, els oficials (joves) dels gremis professionals, recreant les arts de carrer de la joglaria, les van integrar a les seves festes patronals, exercicis que avui coneixem com a folklore, o amb el vague terme de festa popular.
Tot i que sens dubte va ser l’estament religiós el primer proveïdor d’arguments i tècniques dramatúrgiques i coreogràfiques, van ser els joglars/actors els qui, en observar-les, reproduir-les i recrear-les amb ànim profà, les utilitzaren per animar i “celebrar” litúrgies i protocols civils del comerç de les idees i els béns; la festa i la magna desfilada urbana del Corpus Cristi renaixentista, gran espectacle de sincretisme, seria, potser, el millor exemple; davant l’evidència que l’estament religiós va fer servir aquestes posades en escena sacrificials, festives, per difondre doctrina i moral.
Així, la societat civil, secular, a través del joglarisme urbà, va aprendre també a utilitzar-les per a la mateixa finalitat: difondre les seves disciplines sobre moral i ideologia de com “haurien de ser” el món i les societats humanes. Així com l’estament religiós va recórrer a l’emotivitat amb rituals i cultes d’efectes catàrtics per crear aferrament i adhesió als seus postulats, la societat civil usa encara avui recursos de la mateixa índole (sobretot de caràcter burlesc i irreverent) que promouen censures i crítiques, per crear espais alliberadors susceptibles de desencadenar conflictes, motins, i revoltes; és el cas dels grups de Diables i altres màscares tradicionals del carnaval o altres festivitats temporals.
I vet aquí que tornem al títol de l’article.
