La gran creu de les darreres dècades del municipi del Vendrell és la seva desestructuració urbana. La gran desconnexió urbana entre el nucli històric i els barris marítims és culpa d’un seguit de propietaris de finques que no volien vendre les seves hisendes a uns polítics de torn que no van tenir prou valor per fer del Vendrell un municipi unit entre la platja i l’interior, com passa a Vilanova i la Geltrú o, sense anar més lluny, a Calafell. Per culpa de quatre hisendats i d’uns polítics covards que no van pressionar, ens hem quedat amb una vila totalment dividida. La política que s’havia de fer als anys 60 i 70 va ser fer com qui no ho veu a les construccions d’urbanitzacions totalment il·legals amb cases al mig de torrents que, com que no passa res, doncs mira, tot això que ens estalviem.
El Vendrell ha tingut sempre un govern covard que s’ha venut als interessos de fora, i així estem. Primer de tot, avui en dia anar del Vendrell a la platja hauria de ser agafar una rambla d’un parell o tres de quilòmetres en línia recta i ser allà baix en un tres i no res, en comptes de fer casetes i urbanitzacions en llocs on la policia passa un cop a l’any. S’hauria d’haver crescut amb dos dits de front.
Ara mateix tenim la sala de plens del Consistori que quan s’ajunten dues talles XXL, ja toquen les espatlles, perquè està feta per a 19 regidors i no pas per a 21, com són ara. Però ningú ha parlat d’això perquè aquí vivim de la poesia i els edificis on no sabem què posar, a part d’una associació d’escriptors i un museu marí.
Ara no creixem, però alguna cosa s’hauria de fer perquè estiguem cada dia més propers entre platges i el nucli antic. Ja sé que créixer cap a Albinyana té més glamur que no pas fer-ho cap a Coma-ruga, però com a terme hem de créixer en aquest sentit. Amb tot, no hi ha valor, en aquesta legislatura no tindran valor de revisar el POUM del 2000, que canta com una escopinya.