A hores d’ara, amb tota la informació i les evidències que tenim, encara hi ha qui nega l’existència del canvi climàtic. No parlem només de persones, també de formacions polítiques arreu del món, gairebé sempre d’ideologia neoliberal i conservadora i amb vincles contrastats amb empreses del sector de l’energia, la indústria o els combustibles fòssils.
Tant és que les dades mostrin que estem batent rècords de temperatures (84 nits tropicals i 31 nits tòrrides a Barcelona des de principi d’any), que la sequera persistent afecti greument les collites o que sovintegin més que mai tempestes potents com aquesta darrera Dana, que a banda de grans inundacions i destrosses materials s’ha endut la vida de tres persones.
Les previsions dels experts climàtics, que fa anys que alerten del que ens ve a sobre, s’estan complint més ràpidament del previst, però els negacionistes sempre tenen una resposta a mà per minimitzar o, directament, desestimar la qüestió.
Però hi ha senyals que els grans defensors del sistema econòmic no poden ignorar. Els preus de l’oli d’oliva s’han més que duplicat a causa de la pitjor collita en dècades, i les previsions per a aquest any no són millors. Ja estem veient com s’han produït robatoris de grans quantitats d’oli en trulls andalusos i com els supermercats posen dispositius d’alarma com els dels licors a les ampolles d’oli.
La verema d’aquest any també s’està veient afectada, amb una previsió de reducció de la producció del 60% de mitjana a Catalunya, un 80% al Penedès, i això també farà pujar el preu del raïm i, per tant, del vi i el cava a curt termini.
És a dir, ja no només es compromet la subsistència del sector agrari sinó que els preus es reflecteixen a la butxaca del consumidor, i a l’índex d’inflació.
Davant de tot això, cal actuar amb seny i contundència. Si hi ha sequera no té sentit fomentar els conreus de regadiu. Si s’han de reduir de forma dràstica les emissions de gasos d’efecte hivernacle, no s’escauen polítiques energètiques centrades en el gas, ni ampliacions d’infraestructures viàries i aeroportuàries, ni el foment del turisme de masses basat en grans creuers.
Tampoc se sostenen ja els models agroalimentaris intensius ni el model econòmic lineal on res s’aprofita i tot esdevé un residu.
El temps s’esgota i cal posar fil a l’agulla. No serà senzill ni ràpid, però s’ha de fer, si no volem que les nostres condicions de vida empitjorin exponencialment.
I als negacionistes: no és estar en contra de tot, és estar a favor de la vida.
