Mentre el secretari general de l’ONU declara a la cimera d’ambició climàtica que hem obert les portes de l’infern climàtic, la UE ajorna dos anys les exigències de reducció d’emissions dels vehicles. Tot bé.
El transport és el segon sector en emissions, després de la generació d’energia, però alguns països defensen que la transició a vehicles no emissors s’ha de fer a poc a poc per a donar a temps a governs, ciutadania i fabricants a adaptar-se a la nova situació. Tant és que des de la famosa COP21 de París i els compromisos adquirits fa vuit anys no s’hagin reduït les emissions. De fet, augmenten cada any. Només van baixar el 2020, per tornar a pujar a nivells superiors als de 2019 un cop acabat el confinament.
I ara, en plena crisi climàtica global, un altre cop els lobbies de l’automoció i el petroli aconsegueixen imposar el seu criteri i estirar el xiclet una mica més.
Si administracions i empreses no fan els deures, els haurem d’empènyer a fer-ho. Com? Reduint la demanda de vehicles amb motor de combustió. O millor encara, de tots els vehicles.
Unes poques dades. Segons l’IEC, a Catalunya hi ha 3,5 milions de turismes, andròmines d’una tona de pes que passen el 95% del temps aturats i que quan circulen porten una o dues persones la major part del temps. Considerant que no arribem per poc als tres milions de llars principals (habitades) veiem que hi ha més d’un cotxe per llar.
La primera pregunta és: ens calen tants vehicles? Les enquestes diuen que el transport públic és insuficient i ineficaç. Les administracions no acaben de posar fil a l’agulla i el problema s’allarga i agreuja amb el pas del temps, com La Fura ha analitzat fa poc.
Però aprofundim-hi una mica més, amb dades de diversos estudis recents. Quin és el cost anual d’un cotxe? El cost mitjà d’un vehicle nou és d’uns 20.000 euros. Si considerem una vida útil de 12 anys, el cost anual (sense interessos de finançament) és de 1.700 euros. El cost d’una assegurança és de 600 euros. Afegim-hi impostos i ITV, a l’engròs uns 100 euros anuals, més costos de manteniment i reparacions, que dependran molt dels quilòmetres fets, però que podem calcular en 400 euros.
I ens queda el combustible. Amb el litre de benzina o gasoil per sobre de l’euro, si calculem dos dipòsits al mes surten uns 1.400 euros. Sumant-ho tot ens gastem de mitjana en un cotxe uns 4.200 euros l’any.
I ara ve la pregunta incòmoda: Qui està disposat a pagar 4.200 euros en impostos per tenir un transport públic de qualitat i eficient que faci innecessari l’ús del cotxe privat? No cal tant, atès que parlem d’1,26 bilions d’euros, però… pagaríem 1.000 euros cadascú, per exemple?
