El barri marítim de Sant Salvador és l’origen del Vendrell. Així ens ho recorda la que actualment coneixem com a ermita, segurament una de les construccions més antigues de la vila i que, en el seu moment, havia estat l’església parroquial. Però l’any 1307, el bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, va decidir traslladar la parròquia quatre quilòmetres cap a l’interior per evitar els problemes d’insalubritat i pirateria que patia el barri. A canvi, però, els vendrellencs van adquirir el compromís de retornar cada any en processó, al novembre, des de l’església parroquial de Sant Salvador, al nucli del Vendrell, fins a la de baix a mar, on celebraran una solemne Eucaristia, cantaran els goigs a llaor de sant Salvador i pregaran pels difunts que allà descansen.
Ara com ara, la tradició encara perdura i, cada primer o segon diumenge de novembre, un petit nombre de vendrellencs continua baixant a peu des de l’església fins a l’ermita, encapçalats per la creu parroquial i dos cirials. Altres baixen amb vehicle privat o autobús per assistir a l’Eucaristia, que se celebra a la plaça per motius de capacitat de l’ermita. És una llàstima que la tradició segurament més antiga de la vila no gaudeixi d’una gran participació ciutadana. Tot i la desafecció de part de la població amb la religió catòlica, crec que aquest acte va més enllà i és un compromís de tot un poble amb els seus avantpassats. Poques comunitats poden dir que encara avui dia compleixen un vot de poble amb tants segles d’història. I aquest és un aspecte que hauríem de valorar més. Però potser també hi ha una part important de la població que desconeix aquesta tradició. Cal que la parròquia, amb el suport de l’Ajuntament, promocioni més aquests actes de religiositat popular, com podria ser també la processó de Corpus. En molts casos la informació no arriba al gran públic i se n’assabenten quan ja ha passat.
Una altra manera de potenciar el vot de poble, potser, seria acompanyar-lo d’actes festius, culturals i lúdics que poguessin atraure més persones durant tot el dia als voltants de l’ermita i al barri, en general. Un dinar de germanor a l’aire lliure, l’actuació d’alguns balls o entremesos del seguici vendrellenc, algun concert o visites guiades a l’ermita durant tota la jornada en serien alguns exemples. També crec que en un acte d’aquestes característiques hi hauria de prendre part la corporació municipal, encapçalada per l’alcalde. La tradició encara és viva i som a temps de salvar-la i fer-la créixer.
