O no ho volen entendre, que per mi encara és pitjor.
Acabant l’any més calorós des que hi ha registres i quan, per fi, en una Conferència de les Parts (COP) sobre el clima prop de 200 països acorden que s’ha de començar una transició per allunyar-se dels combustibles fòssils, algunes administracions i organitzacions nostrades s’entesten a anar contra corrent.
A Vilafranca l’Ajuntament, amb el permís de l’Agència Catalana de l’Aigua, ha instal·lat una pista de gel al centre de la vila enmig d’una sequera de tres anys i amb restriccions per tot el territori. Ep, però han fet servir aigua no potable portada en cisternes. Tot bé!. Com si no es pogués donar un altre ús a aquesta aigua, cosa que no faran perquè, segons informa La Fura, quan acabi la campanya de Nadal s’abocarà al clavegueram. Mentrestant la Generalitat demana a la gent que no es dutxi en els gimnasos. Caben més incongruències? Però ei, els comerciants estan convençuts que la pista fa augmentar les vendes…
Per acabar-ho d’adobar, l’empresa instal·ladora assegura que compensaran les emissions de CO2 amb un projecte d’energia eòlica. Vegem, les emissions no es poden compensar. Un cop les has fetes, els gasos romanen dècades a l’atmosfera. D’això se’n diu greenwashing.
A Lloret de Mar proposen, juntament amb el sector hostaler, utilitzar aigua regenerada perquè, a causa del turisme (que no és població fixa) consumeixen molt per sobre dels límits establerts per l’ACA. Potser no saben (o, un altre cop, prefereixen no saber-ho) que un 30% de l’aigua que es consumeix a Catalunya ja és regenerada o dessalinitzada. El pla de la Generalitat és arribar al 2027 regenerant la mateixa quantitat d’aigua que necessita Barcelona per abastir-se durant un any. Però per Lloret primer són els hotels i els turistes.
El Govern ha tornat a obrir la porta al fet que la Ryder Cup de Golf se celebri a Catalunya, tot i que posa com a línia vermella la construcció d’un tercer camp. L’aigua, ja veurem d’on la traiem.
Ara que sembla que Madrid tindrà cursa de Fórmula 1, a casa nostra s’han posat nerviosos, tot i que el circuit no és rendible des de 2009, cada any necessita més diners públics (140 milions en els darrers deu anys) per sostenir-se, i l’impacte ambiental…
And last but not least, el projecte estrella de Foment de Treball, el PSC i Junts: l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. Aquest tema dona ell sol per una sèrie d’articles, però, resumint molt, pretenen ampliar per poder tenir fins a cinc milions de passatgers més. Tant és si ens hem de carregar un aqüífer protegit, si més passatgers vol dir més vols i, per tant, més emissions, o si les previsions dels científics diuen que els terrenys de l’aeroport poden quedar submergits en menys de cent anys. Com va dir l’exdiputat Joan Canadell, ja estarà l’obra amortitzada.
I així anem cavant la nostra fossa, posant la pela per davant de la vida.
