Els humans tenim una certa tendència a defugir els problemes si no tenen una incidència important i immediata en les nostres vides.
Expressions populars com “amagar el cap sota l’ala” o “D’allò que els ulls no veuen, el cor no en dol“ reflecteixen aquesta realitat.
El Canvi Climàtic (CC) és un clar exemple d’aquestes actituds. Una de les grans dificultats històriques de la divulgació ambiental i científica ha estat i és la poca percepció material del problema. Si no veiem en primera persona com es fonen les grans masses de gel dels pols, com s’assequen els grans llacs d’Àsia i Àfrica, com desapareixen les glaceres de les grans cadenes muntanyoses, com es redueix a la mínima expressió la selva amazònica o com van minvant o desapareixent multitud d’espècies, no prenem consciència del problema ni ens plantegem actuar per resoldre-ho.
A les nostres contrades el màxim que detectem és una perllongada sequera. Però tot i així, si el teu mitjà de vida no depèn de l’aigua pots anar trampejant les restriccions i fer vida gairebé normal.
Ara s’està parlant molt de l’alentiment i futur col·lapse de l’AMOC (corrent circular Atlàntica). Una de les branques de l’AMOC és el Corrent del Golf (Gulf Stream) responsable de dur aigua calenta des dels tròpics i l’hemisferi sud cap a l’Atlàntic Nord i que garanteix un clima suau a l’oest d’Europa, a més de determinar la fauna marina dels llocs per on passa.
Tot i que no hi ha consens sobre el moment del col·lapse, sí que n’hi ha en què s’acosta més de pressa del previst. I quines seran les conseqüències? A Europa un canvi abrupte del clima, amb més sequera a Europa occidental, temperatures molt més baixes a l’hivern i desglaçament massiu que farà pujar el nivell del mar. A més tota aquesta aigua dolça abocada al mar retroalimenta el problema, perquè dilueix el corrent fent-lo menys dens i fent que avanci més lentament.
Però un altre cop, això no es percep a simple vista i, per tant, no es prenen mesures urgents per mitigar el problema. Cal que els nostres governants s’impliquin d’una vegada i prenguin decisions de forma consensuada i col·lectiva per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle de forma immediata.
Un punt d’esperança. El TEDH ha condemnat Suïssa per la seva falta d’acció contra el CC. La demanda la va presentar un grup de dones que argumentaven que el CC afectava la seva salut. La sentència assenta un precedent que pot empènyer altres països a actuar.
Encara que no ho veiem és allà. Com moltes malalties mortals.
