La digitalització i les xarxes socials formen un element cada cop més extens i imprescindible. És una constatació que els joves passen entre tres i quatre hores diàries pendents de les xarxes socials. Això quin efecte produeix en el seu cervell i, per extensió, en la seva vida mental i social? Per respondre-ho tenim dades i estudis que permeten veure l’abast que té fer servir tecnologia digital i xarxes socials en excés. Però no és pas senzill d’extreure’n conclusions. Es diu que, durant la preadolescència i l’adolescència, l’abús de la tecnologia digital en general, i de les xarxes socials en particular, té relació directa amb l’increment de casos de problemes de salut mental en aquesta franja d’edat. Però les dades que s’han obtingut fins ara sovint resulten contradictòries.
Un estudi publicat per Early Education and Development apunta que l’ús de tecnologia digital durant la infància i l’adolescència origina canvis en la connectivitat d’unes quantes àrees del cervell, són les sinapsis. L’evolució necessita aquests canvis, si són positius, perquè el cervell està dotat per poder-los fer i integrar. Però aquestes mateixes sinapsis també contribueixen a regular el comportament de la persona, i això inclou com es percep a si mateixa, com percep l’entorn i com es relaciona amb el seu entorn social. El cervell s’adapta a l’entorn que troba, també al digital i al de les xarxes socials, i aprèn a gestionar-lo. I això és positiu, si aquest aprenentatge, com tots els aprenentatges, es fa de manera ordenada i acompanyada*. El problema pot sorgir quan l’ús de tecnologia digital en general i de les xarxes socials en particular es converteix, durant la infància i l’adolescència, en l’eix central de les experiències diàries, dels contactes socials i dels aprenentatges.
Segons l’estudi, una de les zones afectades s’ocupa de gestionar funcions com la capacitat de reflexionar, de raonar, de planificar, de prendre decisions basades en raonaments previs i de racionalitzar i gestionar els estats emocionals per evitar tant com sigui possible les respostes merament impulsives. La segona zona afectada s’encarrega de generar els estats emocionals, especialment els vinculats a sensacions d’estrès i d’amenaça. Finalment, la tercera zona afectada gestiona les sensacions de recompensa per les activitats que fem o els pensaments que tenim, i també permet anticipar les recompenses futures, prenent de base les experiències passades.
Aquestes informacions són les que propicien que es relacioni l’abús de tecnologia digital durant la infància i l’adolescència amb problemes de retard de desenvolupament psicomotriu, increment de la impulsivitat i una disminució de la tolerància de la frustració. Per altra part, i això sembla molt cert, la dependència del món digital fa que nens i adolescents es perdin moltes experiències vitals presencials, bàsiques per a un bon desenvolupament físic i mental com el joc amb altres nens i adolescents, o que el joc se centri a repetir el món digital. La socialització vivencial, amb iguals i amb la família fàcilment pot quedar condicionada.
Una part important del text està escrit amb un criteri condicional perquè en aquest terreny no hi ha certeses absolutes. L’abús de les xarxes socials representa unes connexions diferents al cervell. Aquests canvis poden ser la causa de l’epidèmia de salut mental que afecta especialment, però no únicament, adolescents i joves? Val la pena tenir-ho present i actuar en conseqüència.
* Del tema de les xarxes i els nens petits se’n parla a l’article del passat 19 d’abril.
