Quan tu parles del Penedès hauries d’entendre les tres comarques penedesenques i una petita part de l’Anoia, amb les tres capitals, Vilanova i la Geltrú, el Vendrell i Vilafranca del Penedès. Però quan escoltes aquest terme a mi el primer que em ve al cap és Vilafranca i rodalies. Aquest terme encara no ha agafat el suficient pes perquè de bones a primeres et vingui al cap el territori real que vol assenyalar. Vilanova i la Geltrú des de fa uns anys també està flirtejant amb altres comarques per configurar l’Eix Diagonal que va de Manresa a la costa garrafenca. El Baix Penedès sempre ha lluitat per la seva Costa Daurada estimada amb capital a Salou i ara s’ha tret de la màniga el Penedès Marítim que vol trencar amb l’epicentre altpenedesenc de la comarca i buscar una identitat pròpia sense caure al buit.
El Penedès és per molts Vilafranca i rodalies; potser arribaríem fins a Llorenç del Penedès, però de bones a primeres costa pensar que el Vendrell sigui també territori penedesenc. Sempre ha viscut una mica al marge d’aquest territori històric perquè fins fa quatre dies era un poble de 6.000 habitants que aprofitava la seva situació al mig de tot arreu. Per crear comarca hem de crear identitat, des de souvenirs per als turistes fins a una mena d’administració que regenti tot aquest espai ampli. Les nostres comarques ara es volen unir per trobar una identitat enmig d’aquests dos grans pols com són Tarragona i Barcelona. Potser sí que podem anar a Saragossa, Osca, Terol i muntar la nostra paradeta i atraure els seus veïns amb els nostres vins i amb la nostra marca identitària, però si volem vendre el nostre producte més enllà hem d’aprofitar la tirada de Barcelona i apostar pel més internacional. Tenim la sort de tenir la Ciutat Comtal a tocar i això ho hem d’aprofitar. Deixem estar els jocs de pati d’escola.
