No m’agraden gaire els esports, ni la política, ni aquests mons on de tant en tant apareixen grans mites i herois que tothom coneix i venera. Jo em decanto per les històries anònimes de persones que un es creua per la vida i són protagonistes de gestes per les quals sí que cal treure’s el barret. Una de les que sempre tinc en el meu altar preferit és tota una campiona que va parir un divendres a la tarda i el següent dilluns estava tan tranquil·la fent classe. Estem parlant de fa uns deu anys i aquest fet va passar al Vendrell. Una persona força coneguda en alguns àmbits. Evidentment, era autònoma.
No fa gaire vaig conèixer un altre cas que em va deixar bocabadat. De seguida la vaig posar en la meva capella personal. Aquesta és un tastet del que fan altres persones. Estem parlant d’una jove de 37 anys que treballa de dilluns a dissabte, matí i tarda, en una botiga molt cèntrica del Vendrell. Aquesta pubilla es fa càrrec dels tres fills en edat escolar juntament amb el seu home que és autònom. A més, es dedica a portar tots els papers del negoci del seu marit. A banda, en el seu temps lliure està estudiant un grau universitari amb 14 crèdits en aquest darrer curs. Només ha suspès una assignatura i ha tret bones notes a la resta. Evidentment, és timbalera d’una de les bèsties de foc de la seva vila. Això és aprofitar el temps. Aquests dos casos són persones alegres i optimistes que sempre et saluden amb un somriure i, si hi ha temps, hi pots petar la xerrada una estona. Totes dues estan buscant un futur millor per portar a terme els seus somnis. Espero que ho aconsegueixin perquè, realment, s’ho mereixen. Els herois te’ls pots trobar davant de casa teva perquè en la nostra societat hi ha moltes històries desconegudes que estan a anys llum de moltes que ens venen els mitjans de comunicació, però les bones estan per descobrir.
