L’AMIC és l’entitat referent dels mitjans de proximitat de tots els territoris de parla catalana, som 600 mitjans associats sota aquest paraigua, que dona servei i veu conjunta a aquest ecosistema comunicatiu territorial únic al món, sens dubte la xarxa de publicacions tant en suport paper, digital com audiovisual més important, rica i diversa de l’àmbit lingüístic català amb una difusió conjunta d’1.300.000 exemplars impresos i unes audiències digitals de més de 15 milions d’usuaris únics mensuals. Sense la tasca imprescindible que fan aquests mitjans, els nostres pobles i ciutats, el territori seria més pobre, menys plural, menys participatiu i democràtic i amb menys sentit d’identitat i pertinença. I si parlem de la llengua, tots aquests mitjans utilitzen majoritàriament el català, fins i tot a les àrees metropolitanes i a les grans ciutats.
Fa pocs mesos, l’AMIC vàrem celebrar a La Pedrera de Barcelona el primer Premi Internacional AMIC Mitjans de Proximitat, un premi que destaca el rigor i l’excel·lència professional amb una perspectiva catalana, europea i internacional. Els guanyadors van ser un mitjà nord-americà, ‘The Outlier Media’; un danès, ‘Der Nordschleswiger’; i un català, ‘Revista Cambrils’. Vam voler aprofitar la trobada per escoltar les experiències i la realitat del nostre sector en altres països dels quals ens volem emmirallar.
Davant la baixada d’ingressos de la publicitat tradicional i de la necessitat de preservar aquests mitjans, ja que sense ells s’ha demostrat que apareixen els deserts mediàtics i amb ells la despersonalització i la pèrdua de referents i de participació, fet que dona pas als populismes i a la propagació de falses notícies, aquests països disposen d’eines per tal que aquestes capçaleres no pateixin per la seva viabilitat i desapareguin. A banda dels ajuts de les administracions a través de subvencions i campanyes de publicitat, tenen altres mecanismes, en el cas dels Estats Units, la feina la fan fundacions sense ànim de lucre destinades a invertir en projectes d’interès per al país i entenen que la premsa de proximitat és un bé que cal preservar. Això sí, en aquests països el mecenatge social i cultural té grans avantatges fiscals, tant per les empreses com per les persones, avantatges que en el nostre cas no hem sabut articular.
Ben a prop, al País Basc hi ha exemples de fundacions que tenen un braç inversor a diverses empreses i una part dels guanys els reverteixen en projectes que difonen l’eusquera. Aquest model podria ser un bon mirall per enfortir el català, en un clar retrocés social i els mitjans de proximitat som la torre de defensa de la nostra llengua. Aquí voldria destacar l’encert de crear una Conselleria específica.
Cada vegada més els mitjans d’informació, sobretot els de proximitat amb estructures difícils de mantenir, necessitaran alternatives complementàries als ingressos tradicionals agreujats per la crisi del comerç i per la dependència de les grans tecnològiques que monopolitzen les xarxes, amb un excés de missatges en gran part falsos o tendenciosos. Per altra banda, tot i que la intel·ligència artificial pot suposar una amenaça, també pot ser un aliat, sempre que al centre hi hagi el compromís de la missió periodística.
Darrerament, hem trobat més sensibilitat per part dels responsables de la Generalitat de Catalunya, s’han incrementat les campanyes institucionals i s’han recuperat els projectes per a mitjans en català, però continuem patint el barcelocentrisme i que la major part del volum d’inversió sempre se’n vagi als grans grups mediàtics. Cal fer un canvi d’enfocament i valorar el pes que representa aquesta riquesa singular, plural i diversa de mitjans. Per a la normalització com a país, sobretot lingüística, els mitjans de proximitat sempre hi som, el nostre compromís amb el servei públic i amb els interessos del dia a dia de la gent, està fora de dubte. Convé que els nous responsables de la Generalitat i aquí hi afegiria de la resta d’administracions, trenquin tendències sistèmiques i valorin de veritat l’actiu que representen els mitjans de proximitat, la que segons tots els estudis, gaudeix de més confiança de la ciutadania. Com diu la nostra darrera campanya publicitària; som el “batec de la comunitat”.
Ramon Grau
President de l’AMIC (Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació)
