El Diari del Baix Penedès va representar durant vint-i-dos anys la veu d’una comarca que estava en ple creixement. En aquest llarg període jo vaig estar dinou anys omplint seccions de cultura, actualitat i, sobretot, d’opinió, la qual cosa he anat fent fins a l’actualitat en altres mitjans digitals i en paper.
El Diari durant la seva existència es va convertir en un club social per on anaven passant un bon grapat de les persones de la comarca per deixar la seva empremta. Sigui en l’àmbit esportiu, a portar un anunci o la previsió del temps de la setmana següent o comentar al “Tothosap” alguna curiositat per insinuar en una de les seccions amb més lectors. Les oficines eren plenes de vida durant tota la setmana. Allí, a part de preparar l’edició de cada divendres, es parlava de tot des de diferents punts de vista, sempre intentant escoltar totes les opcions. Però el Diari tenia la seva personalitat pròpia que recollia cada setmana en l’editorial on es mullava pel tema que tocava. No era només un cúmul de notícies. En aquells moments no existia una de les grans perversions de la premsa actual que és copiar i enganxar. Simplement, les noves tecnologies no estaven tan evolucionades.
El Diari feia comarca. Un esport més necessari que mai, ara cada localitat sempre juga la seva lliga i en algunes coincideixen fins i tot diferents partits dels seus territoris que viuen al marge de la resta de nuclis del terme municipal. Una universitat on aprenies moltes coses sense anar a classe i on la guia de telèfons del Llorenç era més valuosa que la pedra de Rosetta. Gràcies a tots per fer-ho possible. El desembre del 2012 va desaparèixer. El dia 18 de setembre passat vam fer el funeral. DEP. Ara ens queda la versió virtual íntegra.
