Ara que està tan de moda parlar de la immigració, que no passa un dia sense que algú amb certa rellevància mediàtica digui una animalada o una altra, us vull parlar de les altres migracions, les del món animal i vegetal.
Una de les conseqüències del canvi climàtic és que els éssers vius s’hi han d’adaptar, i quan les condicions ambientals al seu hàbitat natural ja no garanteixen la seva supervivència, migren.
Els animals ho poden fer per si sols, ja que es poden moure. I, de fet, ho fan. Un recent estudi del –atenció– Fòrum Econòmic Mundial ho certifica i alerta de la gran amenaça que representa la pèrdua de biodiversitat en zones cada cop més grans del planeta, sobretot a l’hemisferi sud.
L’informe esmenta elefants travessant les fronteres africanes, pèrdua de la meitat d’espècies d’ocells a la Gran Bretanya, o els problemes que tenen els cérvols americans per saber quan comença l’hivern i han de pujar a les muntanyes.
Les plantes no tenen capacitat de moure’s per si soles, així que depenen de factors externs per poder migrar. Un dels factors és l’home, que pot “moure” els conreus plantant les llavors en conrades més favorables.
Altres factors són el vent –per a determinades espècies amb llavors molt lleugeres– i altres animals, que actuen com a dispersadors, com ara aus, mamífers i artròpodes.
Alguns animals mengen els fruits i escampen orgànicament les llavors i altres, com les formigues, arrosseguen les llavors d’un lloc a l’altre.
Doncs bé, un estudi publicat aquest mes a la revista Science estableix que són moltes les espècies vegetals que necessiten dispersadors per moure’s. Concretament, calcula que es produeixen 11.400 interaccions entre 1.900 espècies de plantes i 450 espècies d’animals, i conclouen que un terç de les interaccions estan en perill per la progressiva extinció dels dispersadors, cosa que condemna les plantes a desaparèixer més d’hora que tard i posa en gran risc la regeneració forestal.
En aquest context, la UE ha ajornat la Llei contra la desforestació que estava a punt d’aprovar-se, cedint a les pressions del Partit Popular Europeu i altres grups més a la dreta. Es tracta d’una de les lleis que formen el Pacte Verd Europeu que es va dissenyar fa cinc anys per combatre el canvi climàtic.
Amb tot plegat, si res no canvia, es farà realitat la previsió de desertificació progressiva del sud cap al nord que va fer el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic de l’ONU (IPCC).
Ei, però no patim, que tot això ho arreglarà la intel·ligència artificial.
