Moltes empreses públiques i privades es dediquen a contractar el seu personal amb les categories d’auxiliar administratiu o de serveis, que són les més baixes que hi ha. Després tu mires els requisits que et demanen i estem davant de persones que com a mínim tenen un grau universitari i un parell d’idiomes més que ben controlats. Molts empresaris el que volen és reduir al màxim les despeses de personal i evitar-se problemes. Algunes ja van directament a buscar la solució en les empreses de treball temporal i al final de mes els comptes clars i s’estalvien baixes, vacances i altres elements que ens trobem en la relació laboral. Per la banda superior de l’escala fitxen una o dues persones que els tinguin ben posats i tot rutlla divinament, fins que salta l’automàtic i llavors passen coses.
Algunes d’aquestes empreses són públiques. Entre elles hi ha els consistoris que es dediquen a fer mocions i propostes de coses sobre les quals no tenen gens de competència i els seus recursos són limitats. El que han de fer molts d’aquests salvadors del medi ambient i de la humanitat en general és tenir una relació de llocs de treball i uns salaris adequats per al seu personal. De moment, no cal defensar la població de foques de l’Antàrtida, sinó que donin un cop d’ull a la gent que tenen treballant i busquin una coherència amb el que hi ha al mercat. Poso, per exemple, el Consell Comarcal del Baix Penedès, que aplica uns salaris molt per sota dels d’alguns ajuntaments que té el seu entorn més proper. No res. Mirem-nos el melic i després ja defensarem els trens que creuen la comarca on aquest ens no té competència.
