L’Institut d’Estudis Penedesencs publica el llibre Del Penedès als camps d’extermini nazis. Deportats de l’Alt Penedès, l’Anoia el Baix Penedès i el Garraf, que recull les trajectòries vitals dels cent vint-i-quatre deportats penedesencs als camps nazis, majoritàriament a Mauthausen. Un llibre d’autoria col·lectiva: Berta Llorens, Maria Peña, Àngels Parés, M. Teresa Sadurní i Ramon Arnabat.
La coincidència d’aquesta publicació amb el 80è aniversari de l’alliberament dels camps nazis, el gener el d’Ausvwitch i el maig el de Mauthausen, ens ha d’ajudar a reflexionar sobre la deportació, el feixisme i els autoritarismes.
La publicació de diverses enquestes fetes a joves europeus que mostren que quasi la meitat desconeixen i/o banalitzen el feixisme, la deportació i l’autoritarisme, ens ha de fer reflexionar sobre el que no estem fent be a nivell educatiu, social i de les institucions públiques. Perquè aquesta desconeixença i/o banalització no es produeix sols entre els joves, sinó en el conjunt de la societat.
El 80è aniversari de l’alliberament dels camps d’extermini nazis coincideix amb un creixement de l’extrema dreta i els autoritarismes a escala global i d’actituds que hi van relacionades com la xenofòbia, l’antisemitisme o el racisme. Reforçar la memòria democràtica hauria de ser una estratègia col·lectiva, personal i institucional, de qualsevol societat democràtica. Perquè és aquesta difusió cultural dels valors autoritaris i l’absentisme polític de les democràcies el que permet que avui es produeixi i sigui televisat el genocidi del poble palestí.
Potser hem errat en plantejar el feixisme i els camps d’extermini nazis com un fet excepcional, protagonitzat per persones malaltes. Avui sabem força què va passar, però el que ens hem de preguntar és: per què va passar? Com va ser possible que una societat tan culta i formada com l’alemanya caigués en el parany del feixisme i actués de la manera com ho va fer?
L’extermini nazi no va ser cosa “d’un boig”, Hitler, o “d’uns boigs”, els dirigents nazis, sinó que hi participà bona part de la societat alemanya i no alemanya. Gent normal i corrent com nosaltres va col·laborar activament o passivament amb el nazisme i l’extermini. Molts alemanys van creure que el sistema feixista, i el seguiment cec d’un líder, solucionaria tots els problemes de la gent, especialment de les classes mitjanes i populars. Però també hem de dir que hi hagué alemanys i alemanyes que lluitaren contra el feixisme, com els joves de la Rosa Blanca.
L’extermini nazi es va fer de manera científica i industrial, per aprofitar fins a l’extenuació la mà d’obra gratuïta i esclava dels presos, i l’eliminació dels que ja no servien. L’extermini no el van planejar i executar uns ignorants, sinó uns savis! No és fruit de la bogeria, sinó de la raó.
Però l’element principal que va permetre generar consens al voltant del nazisme i que és a la base de l’extermini és considerar-se superior als altres humans. Considerar que els “altres”, els que són diferents de nosaltres, no són persones i, per tant, no tenen drets. Per això quan els presos entraven als camps els marcaven un número al braç, perquè quan entraven al camp deixaven de ser Joan, Josep, Maria o Eva i eren, simplement, un número. Entendre això és clau perquè mai més, MAI MÉS, es repeteixi!
