La Llei Orgànica 1/2025 introdueix canvis en l’Estatut dels Treballadors per clarificar els requisits que permeten a una persona treballadora resoldre el seu contracte en cas d’impagaments salarials o retards en el cobrament de les nòmines. Una mesura que suposa més protecció de cara a persones treballadores.
I és que la possibilitat que una persona treballadora pugui resoldre el seu contracte laboral per impagament o retard en el pagament del salari ha estat durant anys objecte d’interpretació (i controvèrsia) per part dels tribunals espanyols. La llei no fixava un criteri objectiu per justificar aquesta mesura i, en absència d’una regulació clara, els tribunals es van ocupar d’interpretar la norma i van adoptar com a referència el criteri de considerar que l’incompliment empresarial era de gravetat quan existien tres mesos consecutius d’impagament i pel que fa als retards en el cobrament de la nòmina es va identificar aquest retard amb endarreriments consecutius durant un any.
Amb l’entrada en vigor de la Llei 1/2025, el panorama canvia. La reforma estableix un criteri objectiu i més detallat per considerar quan l’incompliment empresarial justifica l’extinció del contracte per part del treballador. La nova redacció indica que es considerarà que hi ha retard quan se superi en quinze dies la data fixada per a l’abonament del salari; i la causa d’extinció del contracte es considerarà justificada quan es deguin tres mensualitats completes de salari en el període d’un any, encara que aquestes no siguin consecutives o quan es produeixi retard en el pagament del salari durant sis mesos, també dins d’un any, encara que els retards no siguin consecutius.
Si optem per resoldre el contracte i el jutjat confirma l’incompliment greu, l’empresari ha de pagar una indemnització de 33 dies de salari per any treballat (màxim 24 mensualitats) a banda de tenir dret a percebre la prestació d’atur.
