El costum de moltes persones de posar totes les escombraries en el mateix recipient i llençar-ho tot junt té els dies comptats. Fa anys que tenim en els nostres carrers i places uns contenidors de diferents colors i dissenys per anar-hi repartint tots els residus que generem. Ja fa anys que es fan campanyes perquè la gent associï cada element al seu envàs i tingui les coses clares. El que no tenim tan clar, que hauria de ser el mínim, doncs ho posem al rebuig i tot arreglat. Per a residus més puntuals tenim les deixalleries, algunes de les quals fins fa poc estaven com amagades, però en els darrers temps s’han indicat amb més interès perquè tothom ho tingui clar i ja no serveixi d’excusa.
Evidentment, en aquest país on la gent per recuperar l’euro del carret de la compra fa miracles un cop ha deixat els productes al vehicle, s’ha de compensar d’alguna manera les persones que reciclen. Al Vendrell, que és un poble amb uns polítics que sempre han mostrat molt de seny a l’hora d’endreçar el municipi, han decidit que la gent pagui per metres del seu habitatge. Segons els metres tributats, sense tenir en compte la gent que hi viu. Jo ho entenc, quan tu escombres el pis, no treus la mateixa porqueria si té 50 metres quadrats o en té 300, independentment de si hi viuen 2 o 9 persones. El més divertit és quan el regidor de torn ho justifica llegint un informe d’aquestes empreses que t’ho fan tot a mida i tant els fa fer un dossier sobre meduses que de polígons industrials. A més, el padró de la taxa d’escombraries està farcit de casos peculiars, hotels que paguen com cases i alguns habitatges que no tenen ni superfície i altres històries. El corró de la majoria optimista no s’ha dignat a polir aquests detalls per fer un impost amb dos dits de front. Així no anem bé. Primer una mica de sentit per part dels de dalt i que després no es queixin, si la gent aplica la seva política personal.
