Vet aquí el tercer article que porta aquest títol –els altres dos són el 13 i el 57 de la sèrie, publicats el 30/12/16 i el 23/12/21, respectivament. Pels volts de Nadal, i ara pels de Pasqua.
Tal com deia en les anteriors ocasions, les frases fetes s’anomenen així, entre altres coses, perquè s’han de fer servir tal com van resultar lexicalitzades. Les variacions, cada vegada més freqüents, no fan altra cosa que empobrir-les, fer-les esdevenir ambigües, dubtoses, a vegades incomprensibles… a corrompre-les, vaja.
Us en proporciono unes quantes més del meu arxiu particular. Si no vau llegir els dos articles suara esmentats, heu de saber que les tinc completament referenciades: qui les va dir, quin dia, en quin mitjà, en quin programa, etc. També n’hi ha que m’han deixat anar familiars, coneguts i saludats. És a dir, per bé que ho pugui semblar, no me n’invento cap, ni n’exagero cap, ni en dramatitzo cap. Us hi incloc, com a mostra, la referència de la primera.
– S’hi van oposar amb carn i ungles (ser carn i ungla vol dir ser inseparables, dues persones, pensar, obrar, etc. com si fossin una de sola). Devia voler dir el que en castellà es diu con uñas y dientes, és a dir, segons l’Optimot, amb dents i ungles, a capa i espasa, a peu i a cavall. [29/12/2015, Elisenda Paluzie, en El matí de Catalunya Ràdio]
– […] no sé per quins set sants ha fet això… Deixeu els sants tranquils, si voleu dir per quins set sous.
– […] ni fart de guixes (volent dir ni fart de vi).
– S’haurà de posar blanc sobre negre. O negre sobre blanc?
– Ets un tros de quòrum! I tu un tros de quòniam!
– Que l’empresa no es netegi les mans…! Que no se les renti, com Ponç Pilat…
– Sempre ens han estirat la camisa… Estirat o aixecat?
– Per no sortir-me d’estudi. Fugir d’estudi, és el que fan molts…
– Com si li parlessis de ploure… Com si sentís ploure, oi?
– Amb dos dits de seny… Dos dits de front, que el seny encara és més difícil de mesurar…
– L’oci nocturn és qui més ha pagat els plats bruts de la pandèmia. Ai, les sèries televisives…! Són els plats trencats, els que s’han de pagar.
– Ho he preguntat als guàrdies de seguretat de l’estadi i s’han fet tots el borni. Han fet l’orni, que si són bornis ja tenen prou pena.
– […] i no pots dir ni figa (o ni fava?).
– […] tot això queda a la pilota del jutge… Deu voler dir que la pilota és a la teulada del jutge. Ai, si és a la teulada del jutge…!
