Vaig llegir –de manera ràpida i transversal– el text del Pacte Nacional per la Llengua. L’extensa relació de bones intencions no concreta prou res que em pugui assegurar que els meus temors i les meves discrepàncies amb la gestió de l’ensenyament del català als adults –pel que fa al C2, sobretot– poden desaparèixer. Però sí que en vaig copsar l’esperit –que em sembla magnífic–, la qual cosa em permet de proposar que l’acord, entre moltíssimes altres coses, es concreti en això:
1. Organitzar els cursos necessaris per tal que la demanda deixi de superar l’oferta (i, doncs, destinar-hi els recursos necessaris).
2. Unificar els exàmens de cada nivell que organitza la Generalitat de Catalunya; és a dir, que l’examen de C2, per exemple, sigui el mateix hagis seguit el curs que hagis seguit, del departament que sigui dels que n’organitzen, i tinguis la professió que tinguis. Segons m’han informat, una de les directrius –si no la més important– que regeix la nova distribució dels nivells competencials és l’homologació amb els estàndards europeus equivalents. En aquest context, ¿té sentit la nostra disbauxa interna?
3. Consegüentment i conseqüentment, unificar la data de l’examen. Hi ha gent que s’ha examinat al maig, d’altres al juny… L’examen dels alumnes “lliures” de C2 va ser el 26 d’abril. Com s’entén, això? Quant als exàmens, la nostra cultura i la nostra tradició tenen molt interioritzades les dates de juny i de setembre. La diferència de temps de preparació la considero una injustícia descomunal, la veritat.
4. Publicar les notes obtingudes (que sortiran, com l’any passat, el 4 de setembre) dins un termini raonable. Encara que es corregeixin a consciència els exàmens –cosa que em consta que es fa, almenys en el cas dels lliures–, quina justificació té haver-hi d’esmerçar més de quatre mesos?
El meu propòsit no és pas valorar el pacte –que, insisteixo, em sembla lloable, necessari i urgent–, sinó demanar quatre coses ben concretes que millorarien sensiblement una part del problema. Ho he comentat amb dos directius del Departament de Política Lingüística, que, per cert, m’han atès de manera cordial, receptiva i positiva. A veure si la nau arriba a bon port..
