Darrerament només sentim parlar de seguretat.
A Europa estan molt preocupats amb les ànsies expansionistes russes i el menysteniment de Trump cap a l’OTAN, que fins ara era un enorme paraigua que feia que els governs europeus no s’haguessin de preocupar dels afers externs. Ara tothom diu que s’han d’invertir quantitats ingents de diners en garantir la seguretat de la UE, i gairebé tot destinat a armament.
Com que les guerres modernes són híbrides, també es parla d’augmentar la ciberseguretat, tant per evitar atacs a infraestructures bàsiques, com per prevenir la ingerència en processos democràtics.
Als EUA, l’homenet taronja que exigeix el Nobel de la Pau posa l’excusa de la inseguretat per enviar il·legalment tropes a les principals ciutats governades per demòcrates, per detenir i deportar sense cap garantia jurídica qualsevol individu no WASP (acrònim de blanc, anglosaxó i protestant), o per bombardejar barques a les costes de Veneçuela i Colòmbia amb l’excusa que transporten droga que mata americans.
A Espanya, la ultradreta va col·locant el seu missatge atiant la por amb la delinqüència (per descomptat, capitalitzada per la població immigrada), les ocupacions de cases (tot i que les dades oficials de 2024 diuen que només representen un 0,06% sobre el parc total d’habitatges) o la creixent “islamització” que pateix Espanya.
El panorama que pinten és desolador, però si d’alguna cosa ens hem de preocupar és d’altres seguretats més terrenals, probables i amb afectació general real.
Per exemple, seguretat climàtica. Els governs haurien de prioritzar polítiques que garanteixin que tota la ciutadania pugui desenvolupar la seva vida on han nascut o triat viure (de fet, aplicar aquestes polítiques a països subdesenvolupats faria reduir molt la migració que tant els preocupa), minimitzant així fenòmens climàtics extrems que ja estem veient que són cada cop més freqüents i provoquen morts i pèrdues econòmiques milionàries.
Seguretat alimentària, molt vinculada a l’anterior, i consistent a garantir que tota comunitat es pugui abastir per si mateixa, o en circuits curts. Seguretat energètica, evitant la dependència de grans potències dels combustibles fòssils i les oscil·lacions de preus del mercat energètic. Seguretat mèdica, cuidant el sistema sanitari públic per no deixar la gent de la mà de déu; o, principal preocupació de la ciutadania ara mateix, seguretat habitacional, garantir el dret constitucional a un habitatge digne.
Podem escoltar els arguments grandiloqüents i abstractes dels demagogs, o podem reclamar les seguretats que més a la vora ens toquen. Què triem?
@tribas2112.bsky.social
