Una onada de calor intensa ha posat a prova la nostra resiliència a situacions extremes. Malauradament, en el moment d’escriure aquestes línies, i segons un estudi científic, només entre el 23 de juny i el 2 de juliol, 2.305 persones de dotze grans ciutats europees han perdut la vida per causes atribuïbles a la calor.
A banda dels “cops de calor”, hi ha els efectes de la temperatura i la manca d’hidratació en persones amb una malaltia prèvia. A més, algunes medicacions limiten la sudoració, poden provocar deteriorament de la funció renal, o augmenten el ritme cardíac. El nostre organisme pateix i reacciona com pot a les altes temperatures, però per sobre dels 40 graus comença a fallar.
No hem de normalitzar les onades de calor, tot i que, a mesura que la temperatura del planeta augmenta, seran més freqüents. No és normal que Barcelona hagi tingut setze nits tòrrides (més de 25 graus de mínima) seguides el mes de juny, així que els nostres governants s’han de convèncer de la necessitat d’assolir les emissions netes zero, i deixar de cremar combustibles fòssils.
I ara, a conseqüència de tot això, els incendis assolen la península. Les altes temperatures i la sequedat de boscos i camps són un factor important, però també ho és el seu estat.
La lògica capitalista ha provocat una despoblació del món rural i, amb aquesta, l’abandonament de camps, que a poc a poc s’han convertit en boscos que ningú manté nets i en bon estat. Feines tradicionals com el pasturatge o l’agricultura no mecanitzada han desaparegut perquè no són rendibles i, en el cas dels cultius, aquesta mateixa lògica ha fet que molts pagesos canviïn alguns cultius per altres de més profitosos però altament inflamables com els cereals.
Pel que fa als boscos, és cert que l’arbre és la millor eina de captura de CO2, però també ho és que quan es crema allibera tot el capturat, així que l’objectiu fonamental ha de ser minimitzar el risc d’incendis amb una bona gestió forestal, no subjecte al benefici econòmic de la fusta extreta. Parlem d’una inversió que evita despesa posterior en tasques d’extinció d’incendis i replantació.
Tenim el repte de repoblar el món rural, fent que els seus habitants puguin tenir una feina digna amb unes retribucions adients. Amb més ramats netejant de forma natural els sotaboscos, boscos nets i un model d’agricultura de mosaic (combinar cultius diferents perquè no hi hagi grans extensions de camps inflamables) reduiríem molt el risc d’incendis.
És hora de prendre’s el canvi climàtic i les seves conseqüències seriosament. Ens hi va la vida.
