Durant molts anys, la pagesia no teníem veu. La democràcia al camp no va arribar sola. Es va haver de lluitar. L’any 1974, en la clandestinitat, nasqué Unió de Pagesos. I nasqué per una raó molt clara: perquè la pagesia necessitava una veu pròpia. Pagesos i pageses que s’organitzaven, que deixaven hores de dedicació a terres i família per construir una veu col·lectiva.
No va ser fins al 1994 que es van aconseguir les eleccions agràries. Per primera vegada, la pagesia podia votar i escollir qui parlava en nom seu. A partir d’aquell moment ja no parlen per nosaltres, parlem nosaltres. Durant trenta anys, aquesta democràcia al camp ha permès defensar el territori, plantar cara i no quedar-nos callats. Avui tornem a viure temps difícils. Hi ha qui vol fer-nos creure que votar no serveix per a res. Que la representació es pot substituir només per crits i pressió, menystenint la negociació i la reivindicació des de tots els espais possibles.
Però la història és clara: quan es deslegitimen les eleccions, es debilita la veu de la pagesia i altres decideixen per nosaltres. Això ja ho hem viscut, i hi ha comunitats autònomes que encara ho pateixen. A Catalunya, hi ha més de 250 entitats amb dret a presentar-se a les eleccions al camp, però per fer-ho cal estar disposat a assumir la responsabilitat que suposa la representativitat. Cal una organització estructurada, forta, amb un equip tècnic potent i amb pagesos i pageses que facin del sindicalisme l’eina per millorar les condicions de treball i de vida de la pagesia.
