Entre la resistència i la reinvenció

El periodisme local viu, avui, un moment de transformació profunda. La irrupció de noves plataformes digitals, la fragmentació de les audiències, la pèrdua d’ingressos publicitaris i l’aparició d’eines com la intel·ligència artificial estan redefinint el paper dels mitjans de comunicació, especialment els de proximitat.

En aquest context, La Fura ha reunit aquest mes de març diversos periodistes del territori per reflexionar sobre el present i el futur del sector a la vegueria. L’acte, impulsat per aquest setmanari, ha tingut el suport de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, Vallformosa i l’Espiga d’Or.

A la trobada, moderada pel periodista Ivan Fernández, hi han participat Roser Ferrer, coeditora de La Fura; Carles Castro, director d’Eix Diari; Silvia Martínez, cap d’informatius de RTV El Vendrell; Sergi Anson, director de RTV Vilafranca; i Marga Trias, cap d’informatius de Canal Blau. Les seves intervencions dibuixen un sector que manté la seva funció social i un fort vincle amb l’audiència, però que haurà d’afrontar, més aviat que tard, nous reptes tecnològics i de consum informatiu. Tanmateix, els cinc periodistes veuen els mitjans locals com una peça clau per explicar el territori, generar identitat i cohesionar la comunitat.

Els mitjans de comunicació locals han viscut anys convulsos, marcats per la transformació digital, la precarietat econòmica i la desaparició d’algunes capçaleres. Tot i això, els professionals que hi treballen defensen que encara mantenen un vincle fort amb la seva audiència i una funció social clara dins el territori. La coeditora de La Fura, Roser Ferrer, s’ha mostrat moderadament optimista amb el moment actual. “Tenim un nínxol d’audiència molt fidel, i ho és justament per la feina que fem nosaltres: informar del que passa al nostre entorn més immediat”, explica. Segons Ferrer, la proximitat continua sent el gran valor dels mitjans locals, que cobreixen realitats que els grans mitjans generalistes no aborden.

Tot i aquesta fidelitat del públic, el context econòmic genera certa inquietud. Carles Castro ha posat sobre la taula una visió més pessimista sobre l’evolució del sector. “En aquest territori hi havia hagut molts mitjans i han anat desapareixent fins quedar-nos els quatre que ens podem anar mantenint”, lamenta. Peal director d’Eix Diari, el principal problema és la sostenibilitat econòmica: “La necessitat hi és, la feina s’està fent, però això ha de tenir una repercussió econòmica que els permeti subsistir”.

Marga Trias també assenyala les limitacions estructurals amb què treballen molts mitjans locals. “Costa mantenir el volum de periodistes que voldries a les redaccions i això fa que arribem on podem, no on voldríem”, afirma la cap d’informatius de Canal Blau. Aquesta realitat obliga els professionals a multiplicar-se per cobrir l’actualitat del territori.

En el cas dels mitjans públics municipals, la situació presenta particularitats ben diferents. Sílvia Martínez, cap d’informatius de RTV El Vendrell, subratlla que la sostenibilitat depèn en gran part del suport institucional. “Pertanyo a un petit grup de privilegiats que subsistim gràcies a una inversió de les administracions públiques, però és molt diferent dels mitjans privats, que necessiten aquesta publicitat que ara se’n va cap a altres plataformes”, assenyala.

Aquest desplaçament de la publicitat cap a les grans plataformes digitals és, segons els ponents, un dels factors que explica la fragilitat econòmica del sector. A això cal sumar també nous reptes, com la proliferació de pseudomitjans i continguts sense verificació. Sergi Anson, director de RTV Vilafranca, adverteix de l’impacte d’aquest fenomen: “Cada vegada hi ha un territori més ampli ocupat per un intrusisme professional. Tothom pot informar de qualsevol cosa i això fa que desapareguin els criteris de verificar la informació o de contrastar fonts”.

Malgrat les dificultats, tots els participants coincideixen a destacar el valor social dels mitjans locals. La seva capacitat per explicar la realitat immediata i generar comunitat és, segons els professionals, el seu principal valor diferencial. Roser Ferrer ho expressa amb claredat: “Vull reivindicar la feina dels mitjans locals per crear ideari col·lectiu, vertebrar el territori i crear un sentiment de pertinença. Quan vius en un lloc, el primer que necessites per sentir-te part d’aquell lloc és saber què hi passa, i això no ho fa un mitjà generalista”.

Marga Trias afegeix que aquesta proximitat es reflecteix especialment en la cobertura de la vida cultural i social del territori. “Crec que la part de proximitat la tenim coberta i la fem molt bé: carnavals, festes majors…, tot això dona identitat i ens fa referents. L’audiència ens fa confiança quan hi som”, afirma.

Les dades ho avalen. Segons el Digital News Report 2025 – l’estudi més complet del consum de notícies a tot el món–, a l’Estat espanyol només el 32% de la població confia en les notícies publicades pels mitjans de comunicació. En canvi, aquesta xifra s’eleva fins al 51% en el cas dels mitjans locals. Per Sílvia Martínez, aquesta diferència té una explicació clara: “La proximitat és valor diferencial. Qui pot donar més confiança són els mitjans que estan al carrer”.

Aquesta confiança és especialment rellevant en territoris en transformació demogràfica. Martínez recorda que el Baix Penedès ha estat la comarca catalana que més ha crescut en l’última dècada, amb un increment del 20% de població. Aquest creixement implica nous reptes per als mitjans locals, que han d’arribar també a les persones nouvingudes. “Moltes vegades consumeixen els nostres continguts sense saber d’on provenen. Un dels reptes és arribar aquí”, apunta.

La transformació digital i els canvis en els hàbits de consum informatiu són alguns dels principals reptes que afronten els mitjans de proximitat. Les xarxes socials, la immediatesa informativa i la saturació de continguts han modificat profundament la manera com la ciutadania s’informa. Segons Sergi Ansón, el problema no és només tecnològic, sinó també informatiu. “En el món actual hi ha una saturació informativa. Ens arriben tants inputs i tan cridaners que, per desgràcia, aquesta informació ens acaba deprimint a tots”, afirma.

El públic jove és un dels segments que més preocupa als professionals. Carles Castro adverteix que molts joves ja no consumeixen mitjans tradicionals: “No hi ha cap jove que miri la televisió. Tots estan a les xarxes”. Tanmateix, Sílvia Martínez considera que el problema no és tant el canal com el tipus de contingut: “No és un problema que els joves no consumeixin mitjans tradicionals i que ara hi hagi nous canals, sinó quins tipus de continguts els interessa”.

En aquest escenari, la irrupció de la intel·ligència artificial afegeix encara més complexitat a un panorama ja prou fragmentat. Com apunten els professionals, es tracta d’una tecnologia que tot just comença, però que avança amb pas ferm i que impacta de ple en la manera de produir i consumir informació. “És una eina com ho van ser els ordinadors”, assenyala Carles Castro, que insisteix en la necessitat de supervisar-ne sempre els resultats. Aquesta capacitat de generar continguts de forma automatitzada encaixa especialment amb els entorns digitals on es mou el públic jove, acostumat a la immediatesa i a la personalització.

Tot i això, els periodistes coincideixen a posar límits clars al seu ús. Sergi Anson defensa que pot ser útil per automatitzar processos –com subtitular continguts–, però recorda que “algú ha d’interpretar la informació”. En la mateixa línia, Silvia Martínez qüestiona la fiabilitat actual d’aquestes eines i subratlla que en cap cas poden substituir la feina de camp: “La IA no sortirà al carrer a escoltar una persona”. Per Roser Ferrer, el valor diferencial continua sent el context: “La feina del periodista no la podrà fer mai la IA”.

Així, el repte per als mitjans locals no és només una qüestió tecnològica, sinó també ètica. Com apunta Marga Trias, la clau serà integrar aquestes eines “sense sacrificar el nostre valor afegit: la redacció, la contextualització”. En un ecosistema informatiu cada vegada més accelerat i automatitzat, mantenir aquest criteri propi és també una manera de diferenciar-se davant d’un públic jove exposat a un flux constant de continguts.

Per la cap d’informatius de Canal Blau, la clau és trobar noves formes d’explicar la informació sense perdre el rigor periodístic. “El quid de la qüestió serà atraure el públic sense perdre la rigorositat”, afirma. Aquesta adaptació, però, requereix recursos que sovint no estan a l’abast dels mitjans locals.

Al mateix temps, els periodistes han de gestionar la pressió de la immediatesa informativa. Roser Ferrer recorda que el valor del periodisme és precisament el contrast i el context: “Hem de tenir clar que som periodistes, no tiktokers. No podem fer una notícia en trenta segons i llençar-la sense contrastar ni contextualitzar”.

Mirar cap al futur dels mitjans locals és un exercici ple d’incerteses. Els professionals coincideixen que el sector continuarà evolucionant, però també confien que la seva funció social continuarà sent necessària. El director d’Eix Diari es mostra especialment prudent a l’hora de fer pronòstics. Segons ell, el futur dependrà en gran part del suport institucional i de la recuperació d’un model econòmic viable. “Els mitjans privats ho tenim molt complicat perquè la publicitat està marxant cap a altres llocs”, adverteix Castro. Tot i això, també confia en la capacitat de resistència del sector: “Crec que podrem aguantar perquè estem acostumats a rebre-les de tot arreu”.

Des del setmanari La Fura, Roser Ferrer espera que, d’aquí a deu anys, els periodistes puguin continuar fent notícies, i que aquests puguin comptar amb una mica més de complicitat per part de l’administració.

Marga Trias reivindica el valor professional dels projectes periodístics locals. “Les redaccions estem totalment professionalitzades i vull reivindicar això. Som projectes sòlids, amb gent formada”, afirma. En aquest sentit, el director d’RTV Vilafranca també es mostrava convençut que la funció dels mitjans locals continuarà vigent: “Vull pensar que la feina que fem de vertebrar i explicar el que passa aquí d’aquí a deu anys hi serà”.

Finalment, Silvia Martínez ha recordat que el futur dels mitjans locals està estretament lligat a l’evolució del territori. En una vegueria que continua creixent i transformant-se, els mitjans de proximitat poden esdevenir un element clau per mantenir la cohesió social. “M’agradaria que ens mantinguéssim perquè les administracions confien que som imprescindibles. Més que mai som un element de cohesió d’aquesta ciutadania en moviment”, sentencia.

En un món cada vegada més global i accelerat, els mitjans locals continuen sent, per molts, la finestra més directa per entendre què passa al seu voltant. El seu futur dependrà de molts factors, però la necessitat d’explicar el territori des del territori sembla, avui, més important que mai.