Gestant

L’embaràs és una etapa de canvis físics, hormonals i emocionals que comporta noves necessitats per a la mare i també per al desenvolupament del nadó. Per aquest motiu, els professionals sanitaris coincideixen que adoptar hàbits saludables abans de la concepció, mantenir-los al llarg de la gestació i continuar-los després del part és una de les millors eines per afavorir el benestar de tots dos.

L’alimentació, l’activitat física i la salut emocional formen un conjunt inseparable. Més enllà de les revisions mèdiques, les decisions que es prenen en el dia a dia tenen una incidència directa en el desenvolupament de l’embaràs i en la recuperació posterior.

L’alimentació, abans, durant i després

Les recomanacions de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia (SCOG), el Departament de Salut i la Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia (SEGO) divideixen les pautes nutricionals en tres moments: la periconcepció, la gestació i el postpart.

Abans de l’embaràs, l’objectiu és arribar a la concepció amb un bon estat nutricional. Els especialistes recomanen seguir una dieta mediterrània basada en fruita, verdura, llegums, cereals integrals, fruita seca i oli d’oliva verge, mantenir un pes adequat i practicar exercici físic de manera regular. En aquesta etapa també és important eliminar completament el consum d’alcohol, tabac i altres drogues recreatives.

La suplementació amb àcid fòlic és una de les principals mesures preventives. Es recomana iniciar-la almenys un mes abans de la concepció i mantenir-la fins a les dotze primeres setmanes de gestació.

Un cop iniciat l’embaràs, la qualitat de la dieta passa a ser més important que la quantitat. El missatge és clar: no cal menjar per dos, sinó menjar millor. L’alimentació ha de prioritzar els aliments frescos i poc processats, amb una presència destacada de fruites, verdures, llegums i cereals integrals, mentre que convé reduir el consum de carn vermella, embotits, brioixeria i productes ultraprocessats. Igualment, es recomana repartir la ingesta en diversos àpats al llarg del dia, mantenir una bona hidratació i controlar l’augment de pes segons l’índex de massa corporal previ a la gestació.

En aquesta fase també augmenten les necessitats d’alguns nutrients. El ferro, el calci, el iode, la vitamina D i els àcids grassos omega-3 tenen un paper rellevant en el desenvolupament fetal i en la prevenció d’algunes complicacions de l’embaràs. Els experts recomanen consumir peix una o dues vegades per setmana, preferentment peix blau de mida petita, i evitar les espècies amb un elevat contingut de mercuri, com el peix espasa o el tauró.

La listeriosi

Una de les principals precaucions durant la gestació és prevenir la listeriosi, una infecció causada pel bacteri Listeria monocytogenes. Tot i que en la mare acostuma a provocar símptomes lleus, similars als d’una grip, les conseqüències poden ser greus per al fetus, amb risc d’avortament espontani, part prematur o infeccions neonatals.

Per reduir aquest risc, cal evitar la llet crua i els productes elaborats amb llet no pasteuritzada, els embotits i patés refrigerats, el peix fumat refrigerat, la carn i el peix crus o poc cuinats i rentar acuradament la fruita i la verdura. Aquestes mesures també contribueixen a prevenir altres infeccions alimentàries, com la toxoplasmosi.

Recuperar-se sense presses

Després del naixement, especialment si s’opta per la lactància materna, les recomanacions continuen sent molt semblants. La dieta mediterrània continua sent el model de referència, amb una bona hidratació i una aportació adequada de calci, ferro, iode, vitamina D i omega-3. Els especialistes desaconsellen les dietes restrictives per perdre pes ràpidament, ja que la recuperació ha de ser progressiva i compatible amb les necessitats energètiques d’aquesta etapa.

En forma!

L’activitat física adaptada aporta beneficis abans, durant i després de l’embaràs. Si no existeixen contraindicacions mèdiques, l’exercici moderat ajuda a millorar la circulació, controlar l’augment de pes, reduir les molèsties musculars i preparar el cos per al part. El ioga prenatal, el pilates adaptat, la gimnàstica aquàtica o les caminades són algunes de les activitats més recomanades.

La fisioteràpia especialitzada en salut de la dona també té un paper destacat. Pot ajudar a alleujar dolors lumbars o pèlvics durant la gestació i és especialment útil en la recuperació del sòl pelvià després del part, una musculatura que sovint necessita rehabilitació.

Cuidar la salut emocional

El benestar físic i l’emocional van de bracet. Els canvis hormonals, les noves responsabilitats i la incertesa que acompanyen l’embaràs i el postpart poden generar pors, estrès, sentiments de sobrecàrrega o episodis de tristesa. Tot i que aquestes emocions formen part del procés d’adaptació, quan el malestar es manté en el temps o interfereix en la vida quotidiana és important demanar ajuda. Socialment, el postpart sovint s’associa a un període de felicitat, però la realitat és molt més diversa. L’adaptació a la maternitat pot resultar complexa i moltes dones viuen les primeres setmanes o mesos amb sentiments contradictoris, cansament o tristesa. De fet, la depressió postpart és el trastorn de l’estat d’ànim més freqüent després del naixement i afecta entre el 10 i el 15% de les mares. Segons la Societat Marcé Espanyola de Salut Mental Perinatal (MARES), prop del 75% dels casos no es diagnostiquen ni reben el tractament adequat.

Els especialistes recorden que l’acompanyament psicològic no s’ha de limitar a situacions especialment traumàtiques, com una pèrdua gestacional o un part difícil. També pot ser beneficiós quan la dona sent que li costa gestionar els canvis emocionals propis d’aquesta etapa o necessita suport per afrontar-los. Compartir les preocupacions amb la parella, la família o l’entorn de confiança és un primer pas, però recórrer a una psicòloga perinatal pot ajudar a prevenir complicacions, reforçar el benestar emocional i afavorir un vincle saludable amb el nadó.

Quin és el paper de la llevadora durant l’embaràs i com acompanya les futures mares al llarg de tot el procés?

La llevadora és la figura de referència en l’atenció a la salut sexual i reproductiva de les dones. Als centres d’atenció primària treballem a les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR), on fem les visites preconcepcionals i mantenim l’acompanyament fins al postpart. La nostra tasca inclou obrir la història clínica, programar les visites de seguiment i oferir educació sanitària sobre alimentació, exercici físic, sexualitat i altres aspectes relacionats amb l’embaràs.

Però la nostra feina no es limita a l’atenció primària. També som presents a l’àmbit hospitalari, atenent les urgències obstètriques, fent el seguiment de les dones a partir de les 36 setmanes de gestació i acompanyant-les durant el part. Després, a planta, oferim suport en la lactància i les assessorem fins al moment de l’alta hospitalària.

El nostre objectiu és que la dona i la seva parella visquin una experiència positiva. Ara bé, hi ha una funció que va més enllà de l’atenció clínica i que considero que és igual d’important: l’acompanyament. Les dones necessiten sentir-se escoltades i sostingudes, i és essencial que la llevadora esdevingui una figura de confiança a qui puguin recórrer davant qualsevol dubte o preocupació. Algunes mares compten amb una xarxa de suport sòlida, però altres afronten la maternitat en solitari. Per a elles, tenir una professional de referència és especialment important.

Com ha evolucionat l’atenció a l’embaràs i al part en els darrers anys?

Fa uns anys predominava un model molt medicalitzat, en què la dona tenia un paper poc participatiu. Actualment, l’atenció està molt més centrada en la mare, en la seva autonomia i en la seva capacitat per prendre decisions informades sobre el seu embaràs i el seu part.

Com s’aconsegueix això?

Durant les visites de seguiment intentem compartir amb la mare tota la informació possible perquè conegui les opcions disponibles. Sempre des d’una atenció individualitzada i adaptada a les seves necessitats. Això li permet definir les seves preferències al llarg de l’embaràs i de cara al part, i participar activament en decisions compartides. També procurem integrar-hi cada vegada més la parella. Sovint parlem de l’atenció a la dona, però la parella és una figura de suport fonamental i també necessita acompanyament. No n’hi ha prou amb ser-hi present; cal donar-li eines perquè pugui entendre els canvis que es produeixen durant aquesta etapa. Quan la parella se sent preparada i informada, tota la unitat familiar en surt reforçada. Donar suport a la parella és, indirectament, una manera de cuidar també la dona.

Fins a quin punt les dones poden decidir com volen viure el seu part?

El pla de part ha evolucionat molt. Aquesta eina permet a les dones decidir aspectes com l’alleujament del dolor, la posició que volen adoptar durant el part, si desitgen alletar o no, si opten pel pinçament tardà del cordó umbilical o per la donació de sang del cordó, entre moltes altres qüestions. Això les converteix en les autèntiques protagonistes d’aquest moment, juntament amb les seves parelles. Paral·lelament, també s’han anat abandonant pràctiques que durant anys es van aplicar de manera rutinària. L’evidència científica ha permès actualitzar els protocols i avui procediments com l’episiotomia o la inducció del part només s’han de realitzar quan hi ha una indicació mèdica justificada.

Es tracta d’un canvi cap a un part més natural?

Sí. Cap a un model més respectuós, més humà i en què les necessitats de les dones siguin escoltades i tingudes en compte.

És molt bàsic, oi?

Sí. És trist que encara parlem d’humanitzar un moment com el part. Hauria de ser inherent a qualsevol atenció sanitària que acompanya un procés tan profundament humà.

Tot i la possibilitat de decidir com serà aquest moment, no sempre surt com es voldria.

Per això és tan important treballar les expectatives. Una dona pot desitjar un part natural i acabar necessitant una cesària per motius mèdics. Jo insisteixo molt en la importància d’intentar viure l’experiència des d’una perspectiva positiva, perquè el record que en quedarà serà determinant durant el postpart. Diversos estudis demostren que l’experiència del part té un impacte directe en el benestar emocional posterior de la mare i en el vincle que establirà amb el nadó. Les experiències negatives poden afavorir sentiments de tristesa o incrementar el risc de depressió postpart.

“Les dones han de poder decidir sobre el seu part i esdevenir-ne les protagonistes”

El postpart sovint és descrit com una etapa tan intensa com invisible.

És probablement l’etapa de més vulnerabilitat i, alhora, una de les que rep menys atenció. Només cal comparar el nombre de visites programades durant l’embaràs amb les que es fan després del naixement. Aquesta diferència fa que sovint es dificulti la continuïtat assistencial durant el postpart. Un cop la dona ha donat a llum, habitualment només se’n programen dues: la primera entre els 7 i 14 dies, i la de la quarantena, quan fa sis setmanes.

En la primera visita valorem com ha viscut emocionalment el part i abordem alguns canvis físics com el sagnat, la involució uterina o les molèsties perineals, que poden generar angoixa si no se’n té informació. També revisem la lactància materna, resolent dubtes i oferint suport, si hi ha dificultats. En algunes ocasions es pot experimentar una tristesa transitòria després del naixement, i és important no minimitzar-la i validar les emocions que està vivint.

Més endavant, valorem l’estat del sòl pelvià i abordem aspectes relacionats amb la sexualitat i l’anticoncepció. En general, quan fa sis setmanes una de les recomanacions de les llevadores a l’ASSIR és que es poden reprendre les relacions sexuals, però és important valorar cada cas de manera individual: de quin tipus de relacions sexuals estem parlant, si la dona està preparada físicament i emocionalment, si té desig, dolor o si hi ha altres factors que cal tenir en compte. La sexualitat després del part continua sent un tema tabú. Moltes dones es troben amb canvis que no esperaven i necessiten espais on poder-ne parlar amb normalitat.

Manca informació?

Un dels principals problemes durant l’embaràs és la sobreinformació. Les famílies arriben a la consulta amb moltes idees preconcebudes i mites que sovint cal desmuntar. En canvi, en el postpart passa just el contrari: falta informació i visibilitat, i calen espais per parlar de totes aquestes experiències amb sinceritat i sense judicis. Per exemple, es dona per fet que al cap de sis setmanes les dones han d’haver recuperat completament el seu cos. Però cada procés és diferent. I quan hi ha una ferida, la recuperació no és només física, també pot reactivar emocions del part que mereixen atenció i acompanyament.

Les xarxes socials han fet molt de mal.

Sí. Han contribuït a idealitzar tant el part com la maternitat. Veiem dones famoses que acaben de donar a llum i, al cap de pocs dies, semblen haver recuperat completament la seva rutina i el seu cos. Però la realitat acostuma a ser molt diferent: la d’una mare cansada, en procés d’adaptació, afrontant grans canvis físics, emocionals i relacionals com ara un nou rol dins de la dinàmica familiar. Per això és tan important oferir informació rigorosa i ajudar les famílies a entendre que allò que veuen a Instagram no sempre reflecteix la realitat.

És difícil fer l’acompanyament d’un moment tan determinant en la vida d’una família?

Suposa un repte important. El nostre objectiu és que tinguin un record positiu d’aquesta vivència. De vegades, però, aquest desig també es converteix en una exigència personal. Intentes respectar al màxim les seves preferències, però quan alguna cosa no surt com esperaven, pots marxar a casa amb la sensació de no haver fet prou o de no estar completament en pau amb tu mateixa. L’obstetrícia té aquesta complexitat.