A l’estiu les platges penedesenques s’omplen a petar de milers d’usuaris d’aquests espais privilegiats. Els municipis litorals hi aboquen tots els esforços necessaris perquè els visitants hi tinguin una experiència plaent. Papereres, dutxes, neteja mecanitzada… Res s’escatima amb aquest objectiu. Platges que s’allunyen de la seva condició original d’espai natural amb valors diversos i importants.
Enmig d’això, és un petit miracle que a les platges del Penedès encara gaudim de la tercera població de Catalunya de corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), un simpàtic i bonic ocell que viu exclusivament a les platges. Les tot just quinze parelles que trobem entre el Vendrell i Vilanova malden per sobreviure en el seu hàbitat natural. Ponen tres ous directament a la sorra. Si el trepig de persones, animals, maquinària de neteja o els seus depredadors no ho impedeix, al cap de 27 dies naixeran els pollets, que sortiran immediatament del niu amb els pares a la recerca dels petits invertebrats de què s’alimenten. Fins que arribin a volar, al cap d’un mes de vida, hauran d’anar esquivant de nou tot de perills: gossos que els atrapen, depredadors naturals, trepig… Tot plegat fa que el seu èxit reproductiu sigui molt baix i els converteix en una espècie amenaçada molt vulnerable.
Alguns municipis han començat a introduir algunes mesures senzilles, sovint amb l’impuls d’entitats i altres administracions, per a protegir aquests ocells. Mesures importants però encara no suficients per garantir la supervivència d’aquesta espècie emblemàtica de les platges. Les grans proclames de protecció ambiental s’han de materialitzar en accions concretes per tal que siguin creïbles. Aquí tenim una gran oportunitat per demostrar-ho. Aprendre a conviure amb el corriol camanegre és un repte indefugible com a societat i per a les administracions competents en particular. La seva presència a les platges sí que és un veritable segell de qualitat que no ens podem deixar perdre. No badem!
