La festa major dels aniversaris

La gralla ha estat sempre un instrument molt lligat a la cultura popular catalana, i al Vendrell, on hi ha una llarga tradició, encara més. I això fa que la festa major de Santa Anna no es pugui entendre sense el so de les gralles. La vila compta amb grallers il·lustres, que han deixat la seva petjada, i també amb formacions amb molta història. Una de les més longeves és Les Gralles del Baix Penedès, que es van crear el 1976 gràcies a l’impuls de Jaume Vidal i Vidal, el “Carboner”.

Després de tocar als anys 40 i 50 amb diferents formacions de gralles o amb orquestres com la Rialto, el “Carboner” va ser clau a l’hora de fer arribar la gralla a les noves generacions, amb les classes que va començar a fer a principis dels anys 80. Molts d’aquests joves alumnes s’integrarien a Les Gralles del Baix Penedès, assegurant la continuïtat de la formació. Aquells primers anys de la recuperada democràcia, el grup va trobar-se amb una feina ingent arreu del territori, ja que molts grups de cultura que es recuperaven no podien comptar amb un acompanyament de gralles. Al Vendrell, la tenacitat d’algunes figures importants havia permès mantenir aquest so en les noves generacions.

Entre les característiques de la formació, a més de la pervivència del so i el timbre d’abans, hi ha el fet de no portar cap uniforme, el que els dona un caràcter més informal. “Fets i deixats estar”, com els agrada dir a ells mateixos. Actualment acompanyen de forma regular alguns grups de l’Agrupació de Cultura Popular l’Embarcada, de la qual en van ser un grup fundador. També actuen en festes populars, com ara les del Pa Beneit o Sant Antoni.

Després del Caramot, el Bou de Foc és la bèstia de foc més antiga del Vendrell. La figura original es va construir el 1986 gràcies a l’empenta de diversos joves de la vila, com Salvador Arroyo, Pau Arroyo, Josep Sivill, Jordi Arroyo i David Pérez. Amb una estructura de fusta recoberta amb pasta de paper, va fer el seu debut a la Fira de Santa Teresa d’aquell any, tot i que el recorregut d’aquella primera figura va ser curt. El 1991, quan prenia part a la cercavila de foc de la festa major, el carretó dels coets es va encendre accidentalment, provocant la destrucció parcial de la bèstia.

Va ser per això que se’n va haver de fer una rèplica amb resina i fibra de vidre, que va ser obra de l’escultora Dolors Sans. La nova figura, amb unes dimensions més grans, va poder sortir de nou a la festa major del 1992, un any després de l’accident. El 1996, coincidint amb el seu desè aniversari, es va casar amb la vaca Xula de Vacarisses. La figura pesa 35 quilos i té dotze punts de llançament de coets.

Creada el 1991, la figura del Cabrot és una de les més impressionants del bestiari de foc del Vendrell. Amb els seus tres metres i mig d’alçada i la imponent imatge de Llucifer muntant una serp de dos caps, es tracta d’una de les bèsties més infernals de la vila. Va ser Dolors Sans qui va confeccionar aquesta bèstia, que pesa 120 quilos i té dotze punts de foc. La bèstia es va construir a petició dels Pastorets i va fer el seu debut per la festa major de Santa Anna del 1991.

El 2019, l’entitat va decidir sumar la figura del Cabrot Petit, obra també de l’escultora Dolors Sans. Es tracta d’una recreació del Cabrot quan era infant, motiu pel qual té els trets d’un simi quan és una cria, amb uns pòmuls i una mirada més amable que la figura adulta. Actualment, formen part de l’entitat més de 130 persones.

El Ball de Pastorets del Vendrell és un dels balls històrics de la vila. Es tenen referències que es remunten fins al 1846. Després d’estar molts anys desaparegut, el 1995 va ser recuperat en primer terme per l’Associació Cultural Andalucía, però va tornar a aturar la seva activitat. Finalment, el 2006 un grup de joves el va recuperar de forma definitiva dins de l’agrupació de cultura popular l’Embarcada.

Amb els seus llargs bastons, el Ball de Pastorets és un dels que té unes coreografies més visuals. També és un dels balls que té parlaments, un esperit teatral que es va mantenir amb la seva recuperació i que es pot gaudir cada any durant el dia de Santa Anneta. Els parlaments són a càrrec del Majoral –que és el cap dels pastors–, sis pastors, i el Rabadà.

El Ball de Panderetes va néixer el 2016 com una secció de l’Esbart Vila del Vendrell, una entitat amb més de 50 anys d’història. L’objectiu d’impulsar aquest ball va ser doble. En primer lloc, poder integrar l’Esbart al seguici de la festa major mitjançant un ball de carrer, ja que consideraven que una entitat dedicada a la dansa tradicional n’havia de poder formar part. En segon lloc, també van pensar que era una manera de donar un impuls a l’escola de dansa del mateix esbart.

El Ball de Panderetes, doncs, està format pels infants de menys edat de l’Esbart Vila de Vendrell, ja que quan aquests tenen més de nou anys passen a formar part del Ball de Muntanyesos. La bona salut de la qual gaudeixen es corrobora amb el fet que tots dos balls tenen les places completes.

El Borinot de Foc va ser construït el 2011 per part dels mateixos membres de la colla. Amb els seus tres metres de llargada i els 80 quilos de pes, el Borinot de Foc té una estructura de ferro i una carcassa de fibra de vidre, d’on surten els seus setze punts de foc, repartits entre tretze sortidors o tres bengales. Destaca per l’ús de colors i enceses amb retard, i pel volum de foc que genera.

El 2016, per celebrar els primers cinc anys, va organitzar la primera Trobada d’Insectes de Foc, esdeveniment que van repetir el 2022. Aquell any, el Borinot va estrenar la seva nova imatge, que incloïa nova pintura, textures més agressives, noves faldilles i nous tabals amb els colors de la colla. La figura compta amb l’acompanyament d’una formació de percussió i gralles.

El Ball de Faixes és l’últim dels balls infantils de l’Embarcada, abans que els integrants facin el salt als balls d’adults. Els seus integrants van vestits amb camisa i pantalons blancs, camalls amb picarols, un faldellí, espardenyes de vetes, i la faixa, l’element imprescindible del ball. Els balladors van teixint una xarxa amb les faixes fent ponts, ziga-zagues o cargols.

L’acompanyament musical va a càrrec de grallers i un timbaler. Hi prenen part una trentena de nois i noies d’edats compreses entre els tretze i els setze anys.

És un dels balls que es va recuperar juntament amb el naixement de l’Agrupació de Cultura Popular l’Embarcada, el 2006. Es tracta d’un ball irreverent i desenfadat, que representa un acte de seducció. Per això es balla en parelles, fent el que es coneix com a galerons. És un dels balls parlats del Vendrell, motiu pel qual es fan uns versos la tarda del dia de Santa Anneta, amb un to molt picant que crida molt l’atenció.

Amb motiu dels vint anys, han renovat la seva imatge i han presentat un conte sobre el ball, tal com també s’ha fet amb el Ball de Pastorets i amb el Ball de Faixes.

És un dels balls que es va recuperar juntament amb el naixement de l’Agrupació de Cultura Popular l’Embarcada, el 2006. Es tracta d’un ball irreverent i desenfadat, que representa un acte de seducció. Per això es balla en parelles, fent el que es coneix com a galerons. És un dels balls parlats del Vendrell, motiu pel qual es fan uns versos la tarda del dia de Santa Anneta, amb un to molt picant que crida molt l’atenció.

Amb motiu dels vint anys, han renovat la seva imatge i han presentat un conte sobre el ball, tal com també s’ha fet amb el Ball de Pastorets i amb el Ball de Faixes.

Tot i que el Cor-Orfeó Parroquial del Vendrell es va fundar el 1955, i enguany ja arriba als 71 anys, els actes de celebració del setantè aniversari s’han allargat fins a aquesta festa major. Després d’impulsar recentment una exposició al Portal del Pardo sobre la seva història, el concert que faran el dia de Santa Anna servirà per commemorar les set dècades de vida, amb el títol ’70 anys cantant amb el cor’. Per aquest motiu han fet una crida perquè antics cantaires se sumin al concert, que es farà a les set de la tarda a l’església.

El cor es va crear amb la finalitat de solemnitzar les festes litúrgiques de la parròquia de Sant Salvador, activitat que encara mantenen, però que compaginen amb altres actuacions fora de l’activitat parroquial. Durant molts anys va ser el cor que va acompanyar les representacions dels Pastorets del Vendrell, i ha ofert actuacions en diferents punts de l’Estat i altres països d’Europa. Jordi Pell, Albert Solé, Montserrat Meneses, Natàlia Casasús i Pere Lluís Biosca han estat alguns dels seus directors, un càrrec que ara ocupa Jordi Solé.

Adrià Ferrer, president de l’Agrupació de Cultura Popular l’Embarcada. Membre del Ball de Gitanes

Vint anys ja d’Embarcada, una xifra important. Com diries que arriba l’agrupació a aquesta commemoració?

Jo diria que arriba en un bon moment. Després de la covid vam tenir una petita baixada, en què ens costava omplir places en alguns balls, però ara és just al contrari, tenim gent en espera per entrar. Quan vam fer el Dia de l’Embarcada, tothom va poder veure com estaven els balls, amb molta gent i amb moltes ganes de ballar. És un bon moment, sí.

Quants balls conformen actualment l’agrupació i quanta gent teniu en total?

Tenim deu balls actius, sis d’adults, que són Pastorets, Gitanes, Panderos, Bastons, Cintes i Valencians, i quatre d’infantils, que són Figuetaires, Patatuf, Cercolets i Faixes. I pel que fa a la gent, devem rondar gairebé els 400 socis.

Com va sorgir l’Embarcada ara fa vint anys i amb quins objectius?

Abans de néixer l’Embarcada, al Vendrell hi havia només actiu el Ball de Bastons, que s’havia recuperat el 1979. Cap al 2003 o 2004, un seguit de gent va pensar que calia ampliar el seguici de la festa major, que en aquell moment estava integrat pel Ball de Diables, el Ball de Bastons, els Nens del Vendrell i poca cosa més. Hi havia molts balls que havien estat actius en altres temps, però s’havien perdut. Amb la regidoria de Cultura de l’època van començar a pensar com es podien recuperar aquests balls i integrar-los en una sola entitat. Així va ser com el 2006 va néixer l’Agrupació de Cultura Popular del Vendrell, que encara no es deia l’Embarcada.

Com va sortir el nom?

De manera espontània. La primera ballada va ser per la festa major del 2006 i van fer una pancarta per animar la gent a “embarcar-se” en el projecte i ja es va quedar.

Quants grups hi havia inicialment i quants es van anar afegint?

Els primers van ser el de Bastons, que, com he comentat, ja s’havia recuperat, els de Pastorets i Gitanes, que ara també compleixen vint anys, i les Gralles del Baix Penedès, que es van unir per aportar l’aspecte musical. De mica en mica, la gent es va anar animant i es van recuperar altres balls, com Panderos, Valencians, i els diferents infantils. L’objectiu era anar recuperant els balls històrics que es tenia constància que havien existit al Vendrell. Per la cercavila, es van inspirar en algunes que es feien al Penedès, sobretot la de Vilanova.

Tots els balls que s’han recuperat s’han pogut mantenir?

No, el Ball de Cavallets no. Es va recuperar primer amb el nom de Ball del 4 de Març, però al cap d’uns anys va aturar la seva activitat. Ara només surt un dia, per Sant Antoni, però guardem els cavalls, o sigui que en un futur es podria recuperar de nou.

Quins són els moments més importants de l’any per a l’agrupació?

Bàsicament tres. El primer és el Dia de l’Embarcada, que es fa a finals del mes de maig, un dissabte. La intenció, però, és allargar-lo i fer una Setmana de l’Embarcada, per això aquest any ja hem fet activitats el dijous i el divendres. Els altres dos moments grans són la festa major de Santa Anna i la Fira de Santa Teresa. Després de la Fira és quan fem una aturada i ja no es reprèn l’activitat fins que al febrer o el març obrim les noves places.

Comentaves que ha crescut la demanda els últims anys. Hi ha grups on no es pot absorbir?

Sí, últimament estem veient que pugen joves d’entre setze i vint anys amb moltes ganes de ballar. En aquestes edats, estem parlant dels Balls de Valencians, Bastons, Pastorets i Panderos. Quan obrim places, molts cops tenim més demanda que places disponible, i aleshores hem de fer una llista d’espera.

I al revés? Algun ball que vagi més just?

El Ball de Cintes és sempre el que costa més d’omplir.

Com veieu actualment la vostra participació en la festa major? Hi ha alguna cosa que canviaríeu?

Bé, com que cada any hi ha més gent que surt a la cercavila de Santa Anna, cada cop podem ballar menys. Per no fer-ho durar tot massa i passar-nos dels temps estipulats, estan fixats cinc punts on els grups poden ballar. A nosaltres ens agradaria ballar més, però entenem que és una situació complicada de resoldre. Els últims anys s’han plantejat algunes opcions, com ara que els grups infantils només surtin el dia 27, però no han prosperat.

Com és el funcionament intern de l’agrupació?

Els càrrecs es renoven cada dos anys i hi ha els de president, vicepresident, tresorer i secretari, que mirem que siguin tots de balls diferents. Després, cada grup té el seu vocal a la junta.

Algun moment favorit de la festa major?

A mi, el moment que més m’agrada és quan el dia 27 fem els versos de les Gitanes a la plaça Nova. És el millor moment de l’any.

El foc, la nostra il·lusió. Diables i bèsties del Vendrell és el títol del llibre que s’ha publicat aquest passat mes de juny i que se centra en les entitats de foc del Vendrell. Les seves autores són dues vendrellenques, Mar Vives ha fet els textos i Helena Ribas, les il·lustracions. La idea d’aquest llibre, que va especialment dirigit als infants, va ser de la primera.

“Com a mare de dues criatures, vaig pensar que hi havia un buit respecte als grups de cultura popular de foc de la vila, i que faltava un llibre que recollís aquestes tradicions”, explica a La Fura. Després de valorar els costos i la viabilitat del projecte, es va llençar endavant, i va decidir dividir el volum en tres parts.

“La primera és una part més narrativa, on, a través d’una història, s’explica tot el que passa al Vendrell des de la revetlla de Sant Joan i fins a la festa major, en aquestes quatre setmanes intenses de celebracions”, detalla Vives. Després ve una segona part més informativa, on s’exposen diferents celebracions i actes que tenen lloc a la vila, i la manera com es desenvolupen. Finalment, la tercera part inclou diferents fitxes de les bèsties i les entitats de foc del Vendrell, un total de tretze.

Un cop elaborats els textos, va ser Helena Ribas qui es va encarregar de fer les il·lustracions i també la maquetació del volum, que es va presentar el 22 de juny. El llibre es pot adquirir a les llibreries del Vendrell.

Des de fa uns anys, una de les iniciatives que s’impulsa amb motiu de la festa major de Santa Anna és el del menú i el pastís de la festa, que va a càrrec d’establiments gastronòmics del municipi. Enguany, els responsables d’elaborar aquestes creacions especials han estat la carnisseria Milà, la pastisseria Fargó i els especialistes en dolços sense gluten L’Alquimista.

La Milà ha fet un menú que ofereix de primer una ensaladilla ben fresca, seguida d’un rostit de vedella acompanyat de prunes, orellanes i moixerons. Les postres, a càrrec de la Fargó, consisteixen en una mousse de iogurt amb un interior de nabius, i un cruixent amb xocolata blanca. El pastís també té la seva versió sense gluten a càrrec de l’Alquimista. El menú es pot demanar cada any durant el mes de juliol, en una proposta que vol unir la festa amb la gastronomia local.

La festa major de Santa Anna 2026 té el lema de “Ho tenim tot!”, una declaració que, segons els administradors que s’han encarregat d’organitzar la festa, vol manifestar “orgull pel municipi, la seva gent, la cultura popular i la riquesa cultural” que caracteritza la vila. Una reivindicació que també té l’objectiu de “reforçar el sentiment de pertinença“ al Vendrell.

El lema va acompanyat per una imatge gràfica creada per Meritxell Garriga, que representa “una Santa Anna empoderada que simbolitza el foc, la música, la cultura popular i la diversitat que defineixen la festa”. En un any en què moltes entitats celebren aniversaris importants, la festa major del Vendrell tindrà com a pregoners els Nens del Vendrell, que es troben en plena celebració del seu centenari.

Els administradors han volgut reconèixer així una entitat que simbolitza “el treball col·lectiu, la cohesió i els valors que representen la festa major”. El programa d’actes combina, un any més, els actes més tradicionals —com les cercaviles, els castells, el foc, els seguicis, les matinades o els actes religiosos— amb una àmplia oferta musical, familiar i cultural pensada per a tots els públics.

Entre les novetats hi ha la incorporació d’un tercer escenari nocturn els dies 25 i 26 de juliol, amb l’objectiu d’oferir una programació musical més diversa i arribar a un públic més ampli, i també d’una jornada 100% vendrellenca per al dia del gos, amb una programació protagonitzada íntegrament per artistes i formacions del municipi.

Els administradors de Santa Anna que han configurat la festa major del 2026 han estat Anna Casas, Magda Cañellas, Abdel Mouj, Alfredo Valdivielso, Míriam Buitrago i Lluís Duran.

Dissabte 25 de juliol

La primera nit de la festa major, els concerts es divideixen en tres espais. L’escenari del Botafoc acollirà les actuacions del cantant Miki Núñez, que va sorgir del programa Operación Triunfo i que els últims anys ha estat vinculat a un altre programa similar, en aquest cas Eufòria, i dels Amics de Manel, una formació integrada pels sitgetans Víctor Lisbona i Jaume Freixes que va publicar el seu disc de debut el 2022, sota el nom Per ser feliç no cal permís. Els DJs Laia Motos i Sérez completaran la vetllada. La mateixa nit, la Rambla serà l’escenari de les sonoritats més clàssiques, amb l’actuació de l’Orquestra La Principal de la Bisbal. El tercer espai, que s’incorpora enguany, serà al carrer de les Quatre Fonts, on el protagonisme recaurà sobre el grup The Show Must Go On, de tribut a Queen.

Diumenge 26 de juliol

Per Santa Anna hi haurà un dels grans noms de la festa major 2026, el del grup de punk madrileny Boikot. Amb una trajectòria de gairebé 40 anys i una quinzena de discos editats, el grup publica aquest any un nou àlbum d’estudi, del qual s’han fet diversos avançaments. Al Botafoc, la formació descarregarà un repertori de rock visceral i combatiu que no deixarà ningú indiferent. La nit comptarà també amb l’actuació del grup de versions Índica i el DJ Lemmons. Les altres opcions per la nit de Santa Anna seran el concert del grup tribut Hola Raffaella a la Rambla, i del Duet Alma al Tívoli.

Dilluns 27 de juliol

Els noms principals dels concerts de nit del dia de Santa Anneta seran Doctor Prats i La Ludwig Band, que actuaran al Botafoc junt amb el DJ Ceba. Després de celebrar el desè aniversari l’any passat, Doctor Prats es troben immersos aquest 2026 en la gira Festribal i el mes de març passat van presentar Energia!, la cançó oficial del Grand Départ del Tour de França. Junt amb ells, es podrà gaudir de la presència de La Ludwig Band, que al Vendrell presentaran el seu nou disc d’estudi, titulat Pel barri es comenta. Per als que prefereixin sonoritats més tradicionals, a la Rambla serà el torn de l’Orquestra Rosaleda.

Dimarts 28 de juliol

El dia del gos està dedicat a formacions vinculades al Vendrell. A més del vermut rumbero que faran els Acoustic Brothers a la plaça Vella, la Rambla acollirà a la tarda l’actuació de Som Mainada, una formació integrada per diferents músics del Vendrell i el Penedès que ofereix cançons en català dirigides al públic infantil i familiar. La cloenda tindrà lloc a la nit al carrer de les Quatre Fonts, on actuaran la Banda Km 0 i grups locals com FEAR, Lavanda, SWATS, The Tempo Shamans i La Bola 8.