Si els dies es fonen amb els cossos
és perquè la paraula del poema
ja sap, fins i tot a deshora,
que la llum habitable
forma part essencial
de totes les ànimes possibles:
de cada cos que és la llum,
de cada paraula que és el poema,
de cada tot que és el temps,
que no és cap mena de temps
perquè només l’infinit ens defineix.
