El nomenament del nou equip ministerial de Mariano Rajoy ha portat la sadurnineca Dolors Montserrat fins al Ministeri de Sanitat. És catalana, de Sant Sadurní, i serà “la catalana” del govern de Rajoy en substitució de Fernández-Díaz, un dels ministres més nefastos que han passat pel Ministeri de l’Interior. Un ministre que era guiat per un àngel a l’hora d’aparcar i que sentia veus, segons ell mateix explicava. Unes veus que també sentia gràcies a les gravacions i les escoltes policials.
La Dolors Montserrat no sé si serà una bona ministra, i no confio massa en les decisions d’un Consell de Ministres on han tornat a donar poders a Soraya Sáenz de Santamaría per “arreglar” la qüestió catalana o que han mantingut els inefables Montoro i De Guindos en la gestió econòmica. La Dolors Montserrat serà la ministra de Sanitat, en substitució d’Alfonso Alonso, la quota basca en l’anterior govern, una altra quota.
I és del tractament de quota del que vull parlar. Perquè més enllà de les seves idees, i més enllà que estiguem a les antípodes ideològiques, la Dolors Montserrat no és només una quota. No es destacava ni la seva formació ni els èxits polítics, només el seu origen i el seu sexe. Com si l’encàrrec de Rajoy no fos perquè és una persona preparada (o com a mínim tant o més preparada com la resta de ministres). Estava allà perquè era dona i perquè era catalana. Una simple quota. Un masclisme i un anticatalanisme de primer nivell que veiem cada dia i que no denunciem.
Potser seria un bon encàrrec per començar al Ministeri perquè a part de Sanitat, la Dolors Montserrat, també ho és de Serveis Socials i d’Igualtat. Una igualtat que sembla que encara està molt lluny. Perquè aquesta és la quota que cal arreglar, aquí i allà. Per què la quota catalana deixi de ser present entre els ministres, tots sabem com s’ha de fer.
