Quina mena de paraules
podrien definir la necessitat ineludible
d’estimar totes les coses sense excepció?
Quin desig de néixer amb tot
podria esdevenir la saviesa productiva
d’entendre com creixen els poemes al teu pas?
Amb això, amb els textos de la raó,
amb tu dins el món imparable de la creació,
amb tot això que ja és etern per a la història,
serà que tindràs la set de beure’t de ple
tota la poesia que t’arribi a les mans
bastint el teu dintre de bellesa,
bastint amb els teus ulls
una mirada nova.
