Una persona camina per un carrer amb el cap ple de cabòries del dia fins que arriba a una cruïlla amb un semàfor que es posa vermell. Hi ha una dotzena de persones que també s’aturen. Esperen 15 segons i la que té més pressa o la més imprudent passa en vermell. Comencen a passar vianants, un darrere l’altre, encara que el semàfor continuï vermell. Llavors, per què s’havien aturat? I per què no esperaven 15 segons més abans es posés verd?
Necessitem formar part d’un col·lectiu i actuem, la majoria de cops inconscientment, guiats per una norma que ens diu: si ells ho fan, jo també. És divertit fer-ho. Per això ens saltem els semàfors, ens posem a fumar perquè algú del nostre entorn que volem imitar ens ho ofereix, quan som adolescents provem fins quan podem aguantar amb l’alcohol perquè és divertit veure l’efecte que té, ens rapem el cap o fem rastes als cabells per donar una determinada imatge als que ens envolten, obrim comptes al facebook per penjar fotos del plat que estem menjant i deixem d’assaborir-lo per veure els likes que ens han posat, ens foradem les orelles amb els instruments més gruixuts per destacar i que ens diguin que som agosarats o ens tatuem una petita lletra i acabem pintant tot el braç fins que no queda tros buit. I sempre ens agrada veure les cares que fan els altres.
Si aixequés el cap Abraham Maslow ens fregaria pels morros la seva piràmide de les necessitats i ens recordaria que ens calen vincles emocionals per sentir-nos bé, que el que ens mou és formar part d’algun col·lectiu. Ser reconeguts, ser estimats.
És necessari tenir-los però també caldria pensar que si agafo un cigarret augmento les possibilitats de tenir càncer, que si consulto el facebook enmig del plat se’m refredarà i deixarà de ser tan bo o que tatuar-me el braç pot omplir els meus ganglis limfàtics d’alumini, crom o òxid de titani que són alguns dels metalls que s’utilitzen a les tintes dels tatuatges. Formar part d’un grup i crear llaços ens ajuda i ens motiva, però deixar-nos guiar sense pensar en els efectes i, sobretot, en el per què, ho estem fent pot ser perillós.
