En el nostre territori hi ha multitud de fires i firetes. Algunes són centenàries. Altres ho voldrien ser encara que faci quatre dies que rutllen. Si una fira ha de funcionar no hi pot faltar ni el menjar ni el beure. Aquests principis bàsics de l’ésser humà són primordials si volem omplir una mostra amb persones que, un cop vist el que faci falta com la pintura, el material agrícola o els adobs, al final hi hagi una part del recinte dedicada a aquest principi bàsic ineludible.
Evidentment, hi ha fires que no necessiten aquests elements temptadors per la consciència humana. A Sitges té lloc una fira de patchwork que ja porta dotze edicions i que gaudeix de molta concurrència perquè és un dels pocs certàmens amb aquesta tècnica com a gran protagonista que se celebra a casa nostra. Hem de tenir en compte que gaudeix de molta popularitat en els darrers anys arreu de les nostres contrades, en perjudici de les puntes de coixí i dels brodats, que van perdent seguidors, però que encara mostren una gran força en la nostra societat fruit d’un passat gloriós.
Però hi ha coses que sempre han tingut molt bona acollida i encara mantenen la seva bona forma. N’és una REC d’Igualada, que reuneix una munió de primeres marques durant un cap de setmana a uns preus molt especials. Moltes rebaixes i moltes marques són els eixos bàsics perquè triomfi aquest certamen que se celebra dos cops a l’any. Un a l’estiu i un a l’hivern. Evidentment s’ha de fer a principis de mes, quan la gent ja ha cobrat.
I hi ha una mena de fira que forma part d’altres certàmens més grans. Un assumpte molt concret i que també compta amb molts adeptes i seguidors fidels a casa nostra. Es faci on es faci. Un lloc prou important que sempre han tingut els col·leccionistes de plaques de cava. Un altre món prou important.
wwww.miquelcasellas.blogspot.com.es
