El convent de Sant Francesc de Vilafranca fou fundat per frares franciscans abans de l’any 1240 al mateix lloc on se suposa que en altre temps hi hagué un temple pagà. L’època més fructífera del monestir és entre els segles XIV i XV. Cavallers, nobles i gent benestant de la vila hi fundaren la capella on volien ser sepultats.
Prop del monestir existien dos hospitals. Un era per als leprosos. L’altre, el dels pobres, el va fundar el frare franciscà Marc de Puigmoltó. L’edifici va ser l’espai de la gent amb recursos econòmics i que podia estudiar; tenia una petita biblioteca, que més enllà del segle XV va ser exclusivament de llibres de filosofia.
L’edifici i convent de les monges clarisses fou fundat per la reina Blanca de Nàpols, muller del rei d’Aragó Jaume II el Just l’any 1298. Era subordinat al convent dels franciscans. Estava situat molt a prop de la plaça de Milà i Fontanals actual.
L’any 1050 Guillem de Mediona fundà el monestir/priorat benedictí de Sant Pere de Riudebitlles. La primera referència a un projecte de construcció fou l’any 1026. Ramon Mascaró fou un dels abats d’aquest monestir l’any 1369. Aquest any rebien rendes que es cobraven a Olot. S’assegurava la vida dels frares del monestir de Sant Pere, com l’escuder Miquel Sala l’any 1452. El 1428 el priorat passa a dependre del monestir de Montserrat. Sembla que l’església actual de Sant Pere de Riudebitlles està construïda sobre parts d’aquest antic monestir.
Els inicis del priorat/monestir de Sant Quintí de Mediona semblen ser per allà l’any 962. També fou benedictí, depenent de Santa Maria de Ripoll. Potser era una comunitat molt reduïda, per la manca de documentació que existeix. Al segle XV sembla ser que només hi residida un administrador. A finals del segle XVI probablement es va extingir.
El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs és esmentat per primer cop l’any 976, mentre que l’església no es troba fins al 1024. Fou el testament d’Ermengarda, filla del comte Borrell II de Barcelona, on es disposava que s’establessin quatre monjos, cosa que fou feta pel noble Mir Geribert, senyor d’Olèrdola, lloc on també aquest personatge redactà el seu testament. El 1052 Sant Sebastià esdevingué un priorat depenent de Sant Víctor de Marsella, que es va fer efectiu el 1059. Una butlla papal del 1409 desvinculà el priorat de Sant Víctor i l’uní al monestir de Montserrat.
Al Penedès encara tenim altres monestirs que es fundaren durant l’època medieval, com la comanda de les Gunyoles (1160), la comanda hospitalària de Sant Valentí de les Cabanyes (1162), a l’església de Morrocurt de Font-rubí (1303), la comanda de la Joncosa de Montmell (1142), el priorat de canonges del Sant Sepulcre a Olèrdola (1058), el priorat de Santa Maria de la Bleda, depenent de Sant Pere de Casserres (1032)…
