Arriben –un any més– les vacances de Nadal, i arriba un cop més el Nadal. Aquest any encara més d’hora. A Barcelona, per exemple, les llums s’han encès abans que mai per fer-les encaixar amb el Black Friday; unes rebaixes que encaixen amb l’endemà del Dia d’Acció de Gràcies (thanksgivin day).
I és que més enllà de com el Halloween s’ha acabat imposant a la castanyada, ara sembla que el Nadal ja ha superat l’enfrontament entre Nochebuena i Dia de Nadal per posar també sobre la taula una cultura americana que ens porta cap a una situació de total bogeria que sota la idea del consumisme farà que s’allargui del darrer divendres del mes de novembre fins a mitjans del mes de gener. Tenim un Nadal de 45 dies. Un mes i mig de Nadal que ens porta a compres compulsives, organització de trobades, sopars i felicitat falsificada que encaixi amb el que s’espera d’aquestes festes. He de reconèixer que m’agrada la trobada amb la família, els galets i rebre regals, però al mateix temps cada vegades m’angoixen més aquestes festes. Sobretot l’esforç de compres de regals, de despesa desaforada en menjar, beure i regals. I sort en tenim de la felicitat sincera d’un nen que encara és capaç de creure que un tió del bosc caga regals.
La pressió dels regals, dels sopars de feina, dels compromisos dels grups dels que formem part i les felicitacions nadalenques a gent que recordem d’any en any em comencen a suposar una pressió que cada vegada em fa més mandra, que cada vegada em provoquen més maldecaps que felicitats.
Així que com que fa 15 dies que veig pessebres, ofertes i faig llistes i plans, aprofito a mitjans de desembre per felicitar a tothom per un bon Nadal i un feliç Any Nou. Però sobretot, que a tots aquells que com jo no l’afronten amb excessiva alegria, que els sigui lleu!
