Cinc van ser els hospitals medievals que va tenir Vilafranca: el de Sant Pere, el de Blanca de Cervelló, el del Sant Esperit, el dels Trinitaris i el de Santa Maria, del qual ara parlarem. La primera data documental de l’hospital de Santa Maria, que ens informa de la seva existència, és la de 1294. És el castlà Bernat de Vilafranca qui en el seu testament deixa cinc sous per al seu manteniment.
En diferents anys del segle XIV els vilafranquins fan deixes a l’hospital de Santa Maria. El 1329 en són els seus administradors: Duran Martí, Valentí Alemany i Jaume Mata. En aquest any paga renda a l’hospital una casa edificada prop de l’hospital, al carrer de Sant Bernat.
El 1331 el rector de l’església de Sant Pere de Ribes, en Guillem Gener, fa una donació en el seu testament, també de cinc sous, a l’hospital de Santa Maria de Vilafranca.
L’any 1340 Jaume Castell fa donació en el seu testament dels cinc sous al dit hospital. El 1348 és Geralda, vídua de Llorenç Porta, qui fa una deixa de deu sous a l’hospital de Santa Maria.
L’any 1374 se’ns dona informació d’un tal Jaume Soler i la seva muller Maria, oriünds de Terol, que vivien en aquell moment a Vilafranca, i fan donació de l’administració de l’hospital de Santa Maria de Vilafranca a l’orde dels Trinitaris, a través del frare trinitari Bertran Batlle, que han de procurar que l’hospital faci la seva funció.
Això ens podria indicar que era un hospital privat. El trinitari Bertran Batlle signa una acta notarial per la qual rep els servidors del dit hospital i els seus mocadors brodats.
A partir d’aquest any l’hospital passa a ser un hospital administrat pels Trinitaris. L’any 1375 el frare trinitari Bertran Batlle ven un censal del qual té el domini l’hospital de Santa Maria d’una casa situada a la Granada que és d’Arnau Arboçar. L’any 1384, ja difunt el dit Batlle, en el seu testament, fa diferents deixes a l’hospital dels Trinitaris (però de nom Santa Maria). Cases i terres situades al poble de Sant Cugat Sesgarrigues que eren de la seva propietat passen al domini de l’hospital.
El 1399, el prevere de Santa Maria Guillem Solanes és administrador de l’hospital i no ja dels Trinitaris.
El 1400, el sabater Nadal Salvany ven una casa amb un pou situada al carrer de Sant Julià (un altre dels noms que havia tingut el carrer de Sant Bernat) al paraire Emili Pellisser. Els límits d’aquesta casa són prop el portal de la muralla (la del final del carrer de Sant Bernat); el corredor de la muralla i l’hort de l’hospital de Santa Maria.
A partir d’aquesta data no trobem més informació documental de l’hospital de Santa Maria, que devia ser enderrocat per les reformes de la muralla que es van fer a finals del segle XV.
L’hospital de Santa Maria no va ser l’hospital per a pobres i malalts que els Trinitaris van demanar edificar l’any 1305, del qual formava part la capella de Sant Pelegrí (abans de la Nostra Senyora dels Socors), però era un hospital privat que devia tenir la mateixa funció, a més de la d’acolliment de pelegrins medievals.
http://elpenedesmedievaljb.blogspot.com.es/
