Acabat l’estiu s’albira allò que els mitjans de comunicació, tan exercitats en això de fabricar titulars cridaners, s’han afanyat a batejar com La Tardor Calenta. La celebració dimarts de la Diada, el primer aniversari de l’1-O i de l’aturada del 3-O, un any dels presos polítics i molt probablement també la celebració del judici contra ells, fan que s’entrevegin uns mesos intensos al nostre país.
Davant de tanta efemèride, i per començar a escalfar l’ambient, aquesta setmana hem sabut que el ministre de l’Interior, Grande Marlaska (el mateix que quan era jutge a l’Audiència Nacional va negar-se a investigar tortures i va qüestionar reiteradament la llibertat d’expressió), enviarà a Catalunya més de mig miler d’antiavalots per “garantir” (mama, por…) la seguretat de l’11 de setembre i de l’1-O. 500 piolins que se sumaran als més de 300 que fa mesos que haurien d’haver marxat i no ho han fet.
I mentrestant, a Sant Joan de Vilatorrada, el Catllar i Figueres els presos polítics esperen ser jutjats. Tots són conscients que no tindran un judici just. Esclar que no. Fa mesos que són a presó per dos delictes (rebel·lió i sedició), que impliquen accions violentes que no es van produir.
I no ha canviat res a Madrid d’ençà de l’1-O, per més canvi de titular de la Moncloa que hi hagi hagut. Dimecres al Tribunal Suprem només li van caldre dues hores per refusar per unanimitat totes les recusacions que les defenses dels presos polítics i exiliats van presentar contra cinc jutges dels set que formaran part del tribunal per l’1-O. I el pitjor és que no faran públics els seus raonaments fins més endavant, quan a ells els convingui.
Només cal donar un cop d’ull a les biografies d’aquests magistrats per adonar-se que no hi haurà justícia. Marchena fou un dels jutges que va absoldre els quatre Guàrdies Civils que havien torturat els etarres Igor Portu i Martin Sarasola; Berdugo és membre del sector més conservador de l’Associació Professional de la Magistratura; Varela va formar part en la causa contra Garzón per haver investigat els crims del franquisme; i del Moral, molt vinculat a l’Opus Dei, va ser jutge ponent en la sentència que va rebaixar la condemna d’Urdagarin.
És evident. De justícia no n’hi haurà.
