Avui en dia, a les nostres contrades el món de la creació no passa pels millors moments. Només ens cal veure que en l’apartat musical, a banda de quatre grups, molts s’han de dedicar a fer versions perquè amb els seus temes propis quasi no poden sortir de casa, i el nombre que poden fer-ho sense perdre gaires diners es poden comptar amb els dits d’una mà.
Aquests que es mouen al voltant del pentagrama encara tenen alguna possibilitat de mostrar el seu art en algun lloc, però pel que fa a pintors, escultors i altres tipus d’artistes el ventall de llocs per exposar en una comarca es poden comptar amb els dits d’una mà. A part que hi hagi un mínim públic, la cosa ja està en l’apartat de Cuarto milenio, tot i que sempre hi ha uns artistes que potser no surten gaire de circuits alternatius, que acostumen a vendre les seves obres molt personals i poden anar fent, i no acostumen a estar en les propostes més públiques a les quals ens tenen acostumats.
El problema ja fa dies que existeix i comença perquè les noves generacions no estan acostumades a pagar ni un duro per la música, ni pel cinema, i no cal que parlem de les altres arts que potser passen totalment desapercebudes. Aquesta societat que no valora la creativitat està destinada a viure en un passadís gris, sense novetats i repetint tot el que s’ha fet fins ara sense incorporar res més a la producció artística. Evidentment quan ens vinguin noves tendències sense esperit crític i quasi sense alternativa ens afegirem a les noves propostes i seguirem endavant on faci falta. Ara que ho teníem tots al nostre abast a través del Google, correm el risc de quedar astorats davant la realitat i no saber quin camí escollir que no sigui el que marca alguna gran marca internacional, que et diu cada dia si has de portar els mitjons grocs o taronja.
