No va ser fins l’any 1787 quan es va començar a construir l’actual cementiri de Vilafranca, arran de les obligacions de portar els cementiris fora de les muralles de les ciutats per evitar la propagació de certes malalties contagioses, com el còlera.
Davant l’església de Santa Maria, i fins i tot el tros comprès entre el carrer de Santa Maria i el campanar, també era lloc d’enterrament a partir de l’època medieval. Cal creure que ja deuria ser-hi des de la fundació de la primitiva església romànica de Santa Maria (segle X). Quant al cementiri de la plaça de Jaume I, [segons Mn. Planas] comprenia l’espai que hi ha entre la capella dels Dolors i el Palau de Babau o Baltà. Estava encerclat per una tàpia que, amb els dos esmentats edificis i alguna altra casa, formava uns carrerons que comunicaven amb el que envolta l’església de Santa Maria. Al centre del tancat que constituïa el cementiri es trobava la creu dita dels albats, és a dir, nadons acabats de nàixer.
Fins l’any 1325 les cases estaven edificades molt pròximes al fossar de Santa Maria. Ens ho demostra el fet que aquell any es va fer obrir un portal a la paret del cementiri per poder tenir claror a una casa. Un tal Tauler va fer obrir un portal a casa seva, situada al cementiri, davant el vas o tomba del llinatge dels Tallada.
L’any 1312 és la primera data que he trobat del cementiri o fossar dels sarraïns, situat al lloc de la Pelegrina. Una data de l’any 1413 ens parla del cementiri dels hospitalers o de Sant Joan de Jerusalem. El situa al costat de l’església de Sant Joan i el separava un carreró. L’any 1481 aquest cementiri és l’hort dels hospitalers. Això ens indica que a partir d’aquell moment o van canviar de lloc d’enterrament o s’enterraven a Sant Valentí de les Cabanyes.
L’any 1400 ens diu un document que el teixidor Guillem Pellisser té una casa prop del Palau Reial (l’actual Vinseum). Aquesta casa amb dues parts limita amb el mateix palau, amb el cementiri i un carrer públic.
El fossar/cementiri dels jueus estava situat al lloc anomenat Montjuïc, a la muntanya de Sant Pau. Obtenen el permís amb un document de l’any 1274, en el qual el rei els fa donació d’un terreny.
L’any 1273, primera data que trobem, Bernat Roig demana ser enterrat al cementiri dels franciscans o frares menors al monestir, que havia estat edificat abans de l’any 1240. Molt probablement, l’hospital de Sant Pere, situat al costat del monestir i fundat abans de l’any 1200 per Bernat de Vilafranca, anomenat clergue, del llinatge dels castlans de Vilafranca, ja va voler ser enterrat en aquest hospital.
