L’Associació de Veïns del Barri de Mar de Vilanova i la Geltrú, impulsada per l’infatigable Fèlix Senabre, ja fa temps que realitza unes caminades pel barri de Mar, entès en un sentit ampli: en aquesta edició passada vam arribar fins als Colls, anant cap a Sitges. Les caminades pel barri són tot un èxit d’organització i de participació. Fetes amb gran cura, serveixen perquè molta gent, inclosa aquesta cronista, descobreixi tot allò que tenim ben a prop de casa. Des dels jardins de l’Espai Far vam caminar fins al niu de metralladores del final de la platja del Far, vam visitar els bufadors petit i gran, que justament aquest dia no bufaven, i vam arribar a l’altura de la platja dels Capellans. Allí, l’historiador Rafael Jorba ens explicà que en una ocasió hi havia fondejat el iot Azor del dictador, segons sembla convidat a allotjar-se a la mansió que ara es coneix com Casa del Mar. Després d’uns anys de decadència, aquesta casa ha estat restaurada recentment com a hotel de luxe, que es pot llogar per a casaments, celebracions o reunions de negoci: té uns bons jardins i unes esplèndides vistes al mar.
Una altra de les sorpreses de la nostra ruta va ser la visita al Molí de Mar, on s’allotgen des de la tardor uns quaranta-cinc nois joves, menors estrangers no acompanyats (MENA), la majoria provinents del Marroc, que assistits per una ONG conviuen allà, tot fent tallers, i ens van acompanyar en la sortida. Alguns ben aviat començaran a anar a l’institut, altres fan classes de castellà i català, un curs ofert voluntàriament per l’escriptora, professora i veïna Mercè Foradada. També ens vam assabentar que l’ermita de Sant Cristòfor ha canviat d’amos i vam parlar una mica d’Eugeni d’Ors, que fou l’intel·lectual català de referència, en els anys 20-30, abans de convertir-se en falangista convençut, un dels “catalans de Burgos” i que passà els darrers anys a Vilanova, on morí el 1954. El mosaic de Sant Cristòfor que adorna la paret va ser realitzat pel mateix autor dels mosaics de la cúpula del Valle de los Caídos. “Vaja, que hem fet la ruta franquista!”, vam comentar amb una de les organitzadores.
Vam acabar felicitant-nos per la regeneració de la platja del Far, un espai natural que, segons en Fèlix, acabarà essent una de les postals de Vilanova i la Geltrú. I, com sempre, vam degustar un bon piscolabis, amb coca de recapte de can Valls, forn del barri: brie amb ceba caramel·litzada, salsitxa amb pebrot vermell, escalivada, tot brindant amb cava perquè ben aviat ens puguem tornar a aplegar.
