Arriben les festes nadalenques i acostumo a sentir frases com ara aquestes:
“No em deixen fer res de res!”
“No soc pas un moble, jo!”
“Si m’engresquessin, que en faria, encara, de coses!”
“Si de tot se n’han de preocupar els altres, més val que em quedi a casa!”
En tots els casos es tracta de queixes de persones grans que diuen sentir-se excloses durant les properes setmanes de l’any perquè no se’ls permet participar activament dels preparatius que suposen. De vegades per alliberar-los, en ocasions per anar més per feina, i sovint per manca d’empatia, no es permet que els veterans de casa –que, per poc que sigui, poden i volen– puguin participar d’una part de tot el que suposa organitzar i dur a terme les tradicions inherents a aquestes jornades eminentment familiars. Si, pel contrari, aquest any ens plantegéssim encoratjar-los a aportar el seu granet de sorra, a continuar practicant allò que saben fer, a tenir un al·licient i, per sobre de tot, a sentir-se útils, és possible que el caliu nadalenc esdevingués diferent.
És cabdal que cadascú senti que té un paper a l’auca del Nadal. Moltes persones grans reclamen el seu lloc i espai dins de l’organigrama familiar. Perquè, si no, sorgeix aquella sensació de… “I jo què hi pinto aquí?!”. I això no vol dir, com en molts altres casos, que hagin de ser ells els que acabin portant el pes de tot, ja que acaba sent una càrrega de responsabilitat excessiva. Es tracta que se’ls consideri des de les seves ganes de participar, des de les capacitats i habilitats que encara dominen, des del valor que suposa la seva contribució i, si és el cas, animar-los i oferir-los un cop de mà per posar en valor la seva presència.
Llavors, les frases potser passarien a ser aquestes altres:
“És que si el caldo no el faig jo… no és el mateix!”
“Jo no participo gaire dels menjars de les festes, però sempre preparo la carn dels canalons”
“Ho dec fer bé perquè sempre soc l’encarregat de guarnir la taula del dia de Nadal”
“No és que participi gaire ni en la compra ni en l’elaboració del dinar, però sempre soc qui renta els plats i endreça. Ves, m’agrada fer-ho!”
