Les franqueses donades al territori del castell d’Olèrdola, conegudes també com les franqueses del Penedès per l’amplitud territorial que abastaven, es van atorgar en diverses ocasions per afavorir la instal·lació de nous repobladors, davant la inseguretat del territori penedesenc. Ja se’n van donar l’any 990 per refer-se dels efectes de les invasions dels sarraïns del 985. Se’n donaren també els anys 1025 i 1026, en aquesta ocasió com a mesura per atraure els colonitzadors. L’interès per repoblar el Penedès i consolidar els avenços militars era del comte de Barcelona. Aquest, amb l’ajuda dels monjos del monestir de Sant Cugat del Vallès, atorgaven privilegis als colons que volguessin participar en aquesta tasca de domini territorial. Hom diu, però, que abans de l’ocupació comtal i monacal, aquestes terres situades entre els límits extrems de la Marca, és a dir, allà on acaba una zona geogràfica determinada i que limita amb Hispània, no estaven deshabitades del tot. En aquest espai, abans i després de les primeres colonitzacions ordenades, molts grups de població vivien al marge dels poders establerts. Aquesta població autòctona hi residia sense que cap llinatge dominés els altres. Emparades per les franqueses, arribaren noves famílies que creiem lligades a altres espais que es van repoblar abans. Varen començar a originar-se unes relacions de poder per controlar aquest territori.
L’entorn de Vilafranca, a extramurs, el formaven diferents nuclis de baixa població que tenien algun aspecte com a referència: una torre, una capella, una casa fortificada, un cementiri… Nuclis on els castlans, senyors dels castells, i altres nobles tenien el seu domini senyorial, sobretot amb masies, terres i vinyes. Vilafranca del Penedès formava part d’aquest terme castral, el d’Olèrdola, on s’edificaren altres castells termenats i nombroses torres i cases fortes a prop de diferents nuclis de població. Molts camins exteriors del nucli urbà es dirigeixen cap a aquests castells o torres fortes: l’Arboç, Banyeres del Penedès, Olèrdola, Castellet, Castellví, Moja, Sant Martí Sarroca, la Granada, la Tallada, Torre de Barberà…, que també van estar en mans d’aquests nobles que van dominar el territori fins ben bé a finals del segle XV i alguns anys posteriors.
