Prometeu, fill del tità Jàpet, no participà en l’èpica lluita de Zeus contra els titans. Resolta la descomunal batalla, vençuts els titans, Zeus comissionà Prometeu perquè preparés el banquet celebracional de la victòria, que esdevindria la primera festa dels humans, que també participarien d’ella. Prometeu disposà el sacrifici d’un bou, com demanava el ritual olímpic, i el dividí en dos: la part dels déus i la part pels homes. En el primer fato diposità la carcanada òssia embolcallant-la amb l’apetitós llard de la bèstia; en un altre diposità tota la carn dins el repulsiu estómac i el cobrí amb la pell sangonosa. Zeus trià la part més atraient i deixà pels homes la porció més repugnant, que vindria a ser la més alimentària. Per aquest engany i l’altre de robar el foc per lliurar-lo als homes, Prometeu rebrà un càstig terrible: ser encadenat a una roca i que una àliga li devori el fetge eternament, que sempre es regenera. A través d’aquest relat del mite grec, coneixem com els homes van entrar en contacte amb els déus, vinculant per sempre més la festa al ritus del sacrifici religiós. L’altra vincle serà el comerç; l’intercanvi de productes propicià l’intercanvi d’idees i coneixements. Emparant-nos en raons com aquestes, ens atrevim a afirmar que la festa popular és encara avui actualitat viva dins la contínua modernització: la celebració festiva popular adopta una posició crítica respecte a l’estratègia de falsa racionalització, d’uniformització a la baixa i de banalització universal que caracteritza l’actual estat del capitalisme globalista. És una alternativa al consum cultural comercial. La festa ve a ser un pacte de no agressió, un temps de ningú que esdevé temps de tothom. És una malaltia que s’encomana: neix d’un estat rememoratiu individual que parteix de l’inconscient, traslladant-se a l’estat col·lectiu conscient. S’estructura amb una litúrgia que malda per allunyar-se de la rutina diària, ens mostra una enyorada edat d’or a les arcanes planes gregues de Corint, on déus i homes convivien sense problemàtica i sense haver de treballar, on se celebrà el primer banquet en honor del triomf dels olímpics sobre els titans, la primera festa on participà la humanitat –sempre segons l’èpica mitològica, és clar; sistema que no hem d’oblidar, va ser concebut per la pròpia ment humana.
