Fa uns dies vàrem aconseguir que la costa baixpenedesenca estigués unida en una mena de camí de ronda. Finalment, després de tanques, silencis i promeses, es van inaugurar oficialment el pont i el camí de les Madrigueres que uneix la urbanització Pasqual Mitjavila amb la banda sud de la riera de la Bisbal del litoral vendrellenc.
En pocs metres hi tenim dos dels punts calents de la reivindicació d’aquest canvi de segle. Per una banda, l’hotel Ra, que és la versió sibarita i excloent del Sanatori de Sant Joan de Déu. Hem perdut un espai destinat als més desafavorits, però almenys està dret i ben conservat amb estructures postisses per fer rendible el negoci. Ves a saber què pot passar en el futur amb aquest edifici emblemàtic, tal com van les coses. Per altra banda, les Madrigueres, on fa més de deu anys una promotora coneguda de tots, com era Cevasa, preveia construir 1.810 habitatges, uns 600 dels quals havien d’anar sobre els aiguamolls. Encara que ara els nostres polítics vulguin salvar els papers, aquesta empresa ho va projectar perquè devia tenir els permisos corresponents per fer aquesta enorme inversió que hauria suposat la destrucció de l’espai o deixar-lo com un petit patI salva-consciències, com alguns parcs del Tancat del Vendrell posats amb calçador entre grans edificis al voltant.
Les Madrigueres les ha salvat el boom de la bombolla immobiliària que ha estat molt dolenta per a tots nosaltres perquè vàrem descobrir que moltes coses que sustentaven la nostra societat eren fum, però també varen portar coses molt bones com la paralització d’aquest projecte i molts altres al Vendrell i comarca. No oblidem tampoc totes les persones que han lluitat per la seva preservació quan ho tenien tot en contra.
