L’Arboç va ser l’única vila de domini reial del Baix Penedès. El seu origen és possiblement comtal, segons un document de l’any 1057, encara que potser deixà de ser-ho en anys posteriors. L’any 1174 és donada pel rei Alfons I com a esponsalici a la reina Sanca.
Durant la revolta catalana del segle XV contra Joan II, les tropes reials l’ocupen i l’incendien. Abans, en les cròniques de Jaume I, es diu: “…en Guillem de Montcada amb les seves forces anà contra Terrassa i prengué tota la vila de l’Arboç i saquejà tota la vila i anà després a Piera i no la pogué pendre…”.
Al segle XIII, part de l’Arboç pertanyia al monestir de Santes Creus. Al 1211 Pere el Catòlic en fa donació al monestir de Santes Creus; posteriorment fou confirmat pel seu fill Jaume el Conqueridor (1253) per la salvació del seu pare Alfons el Cast de totes les rendes sobre diferents terres, que eren situades al lloc de la Romeguera, del terme de l’Arboç. La causa de la donació era perquè compressin l’oli per a una llàntia que havia de cremar durant la missa a l’altar de Santa Maria de Santes Creus.
El primer notari de l’Arboç va ser Arnau Aguilera l’any 1276. La vila també tenia forns de pa públics. El primer data de 1291, quan l’infant Pere, fill del rei Pere, com senyor de Montcada i Castellvell, procurador del seu germà Jaume, “sabent que l’únic forn de la vila no pot satisfer les necessitats dels habitants, concedeix a Bertran de Castellell, propietari del forn que hi cobrava les rendes, la llicència per poder construir un segon forn a en aquesta vila”.
Fins a l’any 1304 l’Arboç no va quedar inclosa a la vegueria de Vilafranca. Els llocs de Puiggraner, Viladordis i Salamir, propers a l’Arboç, eren propietat de diferents nobles, entre ells els comtes de Pallars a principis del segle XIV. És al segle XIV que es comencen a trobar en documents noms de jueus que viuen a l’Arboç i potser sarraïns. Ferrer de Lillet, batlle general de Catalunya, es dirigeix així als batlles de Vilafranca, Arboç i Piera: “a tots e sengles homes e fembres aixi xcristians, jueus com sarayns…” (1325).
Un dels jueus que hi vivien és Gràcia des Logart amb la seva muller Dolcia. Quan fou vídua es tornà a casar amb el jueu de Vilafranca Samuel Sullam sa Porta (1352). Isaac Gràcia, jueu de l’Arboç, és representant del jueu de Valls, Vidal Gràcia. També tenia família al call de Vilafranca. En un document de 1355 hi surten també els jueus Astruc Gràcia i Arnau Buach. Altres noms de jueus foren Daudis Salomó (1353), Sullam Brunell (1353)… i vivien en el call d’aquesta població. Les reunions (plens) de la Universitat (Ajuntament medieval) es convocaven a l’església de Sant Miquel i Sant Antoni. L’any 1362 el batlle era Ramon Banyeres. En una reunió d’aquest any es demana un préstec a Guillem Coll, senyor del castell de Secabecs (Foix). Signen el document Jaume Mercer, Bernat Palau, Antoni Aragonés i el capellà de l’Arboç Guillem Guilera.
