Una manera de construir el territori és de mica en mica i des de baix. Quan tot just abans d’unes eleccions comences a veure fotografies de polítics defensant cartes als reis i mocions de pa sucat amb oli, alguna cosa no funciona gens bé. Avui en dia, per saber què pensa la gent, el millor de tot no és sempre agafar determinats mitjans de comunicació sinó anar a comprar el pa i, de pas, tenir el goig d’agafar un exemplar de La Fura i escoltar el que diu la gent del carrer. Un forn de pa és un dels punts on es pot veure realment què pensa la gent de diferents situacions que els envolten. Cada dia els mitjans de comunicació estan més lluny del que pensa la gent del carrer, i més aquests que estan subvencionats amb anuncis oficials que repeteixen fil per randa el que els toca dir perquè han de justificar qui els paga. El més senzill per conèixer una mica tot plegat és anar a donar un tomb pel mercat o per llocs on hi hagi gent, anar parant l’orella i, si l’ambient ho permet, treure preguntes amb segones de canvi a veure com respira la gent. Aquesta és l’autèntica manera de prendre el pols a la societat. Tenir un president de la vegueria sense pressupost i sense competència és com tenir al mig del bosc un espantaocells. Això és pura política d’imatge i per intentar mostrar una fotografia totalment irreal de cara a la galeria. Una vegueria es comença compartint programes culturals i esportius. Una vegueria es comença treballant temes conjuntament, com poden ser el carnaval i els tres tombs. No oblidem que aquesta entitat supramunicipal també podria passar a altres fases com plantejar nous reptes de transport públic. Avui en dia tots els pobles de la vegueria en la política diària defensen amb les ungles el seu territori i només s’ajunten per a la foto abans de la cita electoral.
