Va ser admirable la declaració de David Fernández al Tribunal Suprem, dient sense embuts que havien contribuït a la creació i entrenament de grups de resistència pacífica a la repressió policíaca. Aquella resistència construïa els “murs” que posaven tan nerviosos els policies perquè era la descoberta d’una força estranya i impensable dins el seu codi repressiu; a alguns els tallava la coartada de ser encara més violents i a tots els donava més feina; que enllestien a cops de porra… Què pensaven els fiscals, als quals alguna lectura o altra els deu haver caigut sobre Gandhi?
Així es va fer l’1 d’octubre i honora els qui van resistir i els qui van seguir-lo tant amb admiració i agraïment com amb indignació i angoixa.
Tanmateix, el que va ser la defensa pacífica d’un determinat col·lectiu, transformat en tàctica, caldria traspassar-lo amb la mateixa força a la defensa dels valors fonamentals que donen cos a una república.
En aquest sentit, em va decebre la poca concreció dels republicans catalans en el debat emès per TV3. Es van oposar amb agilitat i fins i tot brillantor a les bestieses i insults de PP i Cs i a l’ambigüitat del PSC. Entre el Rufián, la Laura Borràs i l’Asens hi havia dissentiments lògics a causa de la posició de cada partit i al seu programa. Calia fer-ne esment. Però si se’ls atacava era, sobretot, per la defensa d’una alternativa radical a l’Estat espanyol i d’uns valors republicans en tant que marc polític que permetria el control de les decisions del govern, de les fonts de riquesa, de l’anivellament econòmic, de models alternatius de vida i ocupació als estralls previstos pel canvi climàtic i la crisi capitalista, de la cultura popular, de la reivindicació dels valors comunitaris, dels mitjans de comunicació, de la solidaritat amb els més pobres, de les aliances, etc.
Tot això ho havien de dir a uns oponents que els atacaven per ser independentistes i que donaven per bona la dependència als poders financers i a la situació d’opacitat i d’enduriment secular de les estructures de l’Estat.
Tal com anava el debat, era millor deixar-los dir o cridar i repetir serenament a l’audiència –o a ells, si escoltaven– que rebutgem aquest tipus d’estat que engendra aquest model de vida i aquesta mena de gent; que hi ha una raó moral que ens dona força i unitat. I una forma molt expressiva de dir-ho: la imatge de la resistència pacífica a l’agressió del sistema.
Esta pretendida superioridad moral parece una burla, los grupos nacionalistas/independentistas que nos han gobernado durante los úlitmos 37 años nos han traido el caso Palau, Treball, Turisme, 3%, Pretoria, Casinos, Pujol y su familia,etc. Un régimen que ha hecho de la corrupción su modus vivendi. Una corrupción generalizada, institucionalizada y, con frecuencia, impune.Son esos mismos exconvergentes los que ahora nos ofrecen una sociedad sin corrupción?, No, gracias.
Que alguien de ideología “indepe” como el autor invoque la razón no deja de ser sorprendente. ¿No atenta contra la razón la propuesta de levantar nuevas fronteras dentro de España?, no es contrario a la razón ( y a la ley) desobedecer las leyes democráticas que nos hemos dado, las sentencias de los tribunales?, no va contra toda razón vulnerar los derechos y libertades que nos son comunes?, por favor si algo caracteriza a nuestros “indepes” es que sólo se mueven por la fe que es la antítesis de la razón.
Diagnóstico: Onanismo severo con posible aneurisma por falta de riego y exceso de turra.
“la imatge de la resistència pacífica a l’agressió del sistema” a que se refiere a las agresiones que sufren los ciudadanos que ejerciendo el mismo derecho que los que han puesto los lazos amarillos dedican tiempo y esfuerzo a quitarlos, a que la secretaria judicial tenga que salir por los tejados para evitar que la resistencia pacifica la linche? que nos está vendiendo que en una supuesta república catalana las órdenes judiciales no se cumplirán aplicando el nivel de fuerza legal y necesario por los mozos?
“les bestieses i insults de PP i Cs” en esta ocasión se debe estar refiriendo a los insultos y acoso que sufren Ines Arrimades y otros candidatos de los diferentes partidos que respetan la constitución y la legalidad, por no nombrar los que tienen que recibir los ciudadanos que deciden (locos ellos) que tienen los mismos derechos que los ciudadanos que apoyan el independentismo y (donde vamos a llegar) quieren expresarlo públicamente e intentar animar a otros. Que no se conforman con ser ciudadanos ciudadanos de segunda sin derecho a poder escoger su lengua materna como idioma vehicular para sus hijos o que su administración se comunique con ellos en el idioma de elección, que sea un idioma oficial en Cataluña y el de la mitad si no mas de la población de su Cataluña republicana y pacífica por lo visto importa poco, debe ser que en la Cataluña del procés han reinventado lo que es la democracia visto lo visto
Aquests comentaris semblen tallats pel mateix patró. Vull dir que obeeixen al mateix ‘patró’ no només mental sinó econòmic. Semblen escrits per algú al dictat, i pagats. Els mitjans s’omplen de comentaris com aquests per desacreditar una opció política. Passa també al Facebook. S’infiltren amb noms falsos, no donen la cara, s’aprofiten de la llibertat d’expressió que els mitjans practiquen des d’una honestedat que és ben lluny de la seva. Però encara que s’amaguin els veiem, Josep, i no, no han llegit Gandhi ni saben qui és i el que va significar.
Señora Teresa, no se preocupe lo que yo escribo nadie me lo paga, como decía Machado “de mi trabajo vivo” y no aceptaría tampoco que nadie me los dictara siento defraudar su fe, seguramente piensa: “discrepan del pensamiento único porque les pagan”.