Després del setembre, de l’inici de l’escola, ja estem a les portes de Nadal. La campanya comercial nadalenca comença a atacar a través dels llums dels carrers, els mitjans de comunicació, les promocions, etc. Nadal és potser una de les festes de l’any que aporta més diners al món comercial. Si l’estiu el podem dedicar a tocar el dos, en canvi aquesta festa de finals d’any s’acostuma a viure a casa, no gaire lluny, amb amics i parents. També s’ha de dir que hi ha persones que prefereixen tocar el dos, però això de “Per Nadal, cada ovella al seu corral” encara és ben present a casa nostra.
El nostre calendari està marcat per les festes des d’una òptica consumista. No mirem el dia 15 d’agost com una festa en honor a Maria, sinó com una proposta per allargar més les vacances o per aprofitar alguna oferta comercial. No fa gaire anys la gran majoria de dies vermells al calendari eren perquè els nostres pares i avis anessin a ofici religiós, però ara ho hem adaptat als nous temps, a l’imperi de la Visa i de les targetes de crèdit. No té importància si celebrem aquest sant o aquella data històrica com l’1 de Maig. Per la immensa majoria de gent només es tracta de dies de festa. Sempre hi ha els més nostàlgics que es manifesten, porten flors a Maria o altres aventures, però la resta de la societat tot això ho té molt clar. Tot i que els lots de Nadal cada dia tenen menys poder de convocatòria familiar, encara hi ha moltes formes que ens serveixen per acabar l’any. En realitat, això ho hauríem de fer al setembre perquè és quan comencem moltes activitats que duren fins al juny, però canviar un número del calendari encara centra molta de la nostra atenció. Bon Nadal a tothom i potser quan arribi el 25 ja estareu tips de torrons i neules, però tranquils, que ben aviat trobarem alguna mona de Pasqua. S’ha d’anar venent i com més aviat millor.
