Fa anys que existeixen, però, ja sigui per la crisi econòmica, per la conscienciació cap als moviments d’economia solidària, o perquè en una societat on imperen les presses el temps és un valor a l’alça, darrerament s’han estès de forma important. Parlem dels bancs del temps (BdT), unes xarxes on s’intercanvien habilitats, coneixements i serveis entre persones d’un mateix barri o poble per ajudar-se unes a les altres a resoldre necessitats puntuals de la vida quotidiana. Només a Catalunya actualment ja n’hi ha una setantena i mobilitzen uns 11.000 socis i sòcies.

1. Sense diners pel mig

FOTO: FOTOLIA

Nascuts com una iniciativa de dinamització comunitària, simulen el funcionament d’un banc però amb la diferència que allò que es presta i es rep no són els diners, sinó el temps dedicat als serveis i a les persones, que esdevé una gran moneda de canvi social. Un concepte que reforça la idea que no cal pagar per tot i que la reciprocitat –tots podem donar i tots podem necessitar– ens pot alliberar de la sobrevaloració econòmica.

Acompanyar persones grans a comprar o al metge, cosir vores de pantalons, escurçar cortines, donar classes d’informàtica, ensenyar idiomes, arreglar petites avaries elèctriques o cuidar animals o plantes són alguns dels exemples dels serveis que s’ofereixen i es reben en aquestes xarxes d’intercanvi que, a part d’operar com a tals, també s’han erigit com un recurs a través del qual conèixer persones amb qui establir lligams de confiança. Tal com destaca Rocío Cuevas, de l’Associació Salut i Família, una de les entitats que es dediquen a coordinar bancs del temps a Catalunya, aquestes relacions “contribueixen a revalorar el concepte de comunitat com a espai de socialització i visibilitzen el poder que tenim quan podem comptar els uns amb els altres”.

2. Tots tenim habilitats per oferir

El funcionament dels bancs del temps és molt senzill. Cada un disposa d’una secretaria que, entre altres tasques, facilita la relació entre els associats. Carlos Escoriza, coordinador del Banc del Temps de Vilanova, un dels primers que es van impulsar al Garn Penedès, explica que quan una persona es vol inscriure, el primer que ha de fer és omplir una fitxa en la qual ha de detallar quins serveis pot oferir i quins aspira a rebre. Gemma Bertran, la seva homòloga a Vilafranca, comenta que a vegades tenen molt clar què demanar però no saben què aportar. “La nostra tasca és anar fent preguntes perquè ells mateixos vagin descobrint tots els coneixements que tenen”. I és que, tal com afirma, “tots tenim habilitats per oferir”. D’aquesta manera es va confeccionant una gran base de dades que després permet posar en contacte unes persones amb les altres quan es requereix un servei o es vol impartir una activitat.

A tots els usuaris se’ls facilita un llistat de tots els serveis que poden sol·licitar, així com un talonari de temps amb xecs que utilitzaran en cada moment com a pagament del servei rebut. Per cada hora que dones, tens dret a rebre una hora de servei i la persona a qui ajudes no ha de ser necessàriament la mateixa que després et donarà un cop de mà, pot ser qualsevol altra inscrita al BdT. Els valors de cooperació, de confiança en els altres i d’anticonsumisme són presents en tots els intercanvis i per reduir els possibles desequilibris, es mira d’evitar que hi hagi una diferència de més de 20 hores entre el temps que has prestat i el que has rebut.

3. D’igual a igual

Una de les característiques més interessants del projecte és que cada servei té el mateix preu: el temps que es triga a fer-se. La unitat d’intercanvi i de valor és l’hora, independentment del tipus de servei que s’ofereix i es rep. Per tant, val el mateix una hora de cangur que una hora d’assessorament laboral. “L’hora és la moneda social per excel·lència perquè és comuna a tothom”, recalca Cuevas, que insisteix en el fet que “aquest principi permet que totes les persones, independentment del seu background professional, laboral o personal, puguin aportar en condicions d’igualtat, tot fent valdre la diversitat de les capacitats a l’hora de contribuir al comú”.

Tot i que la majoria de serveis que s’ofereixen acostumen a ser individuals, també s’organitzen intercanvis grupals, tallers o xerrades sobre una temàtica determinada que lidera un dels usuaris i en què assisteixen diversos participants. Tallers de cupcakes, xerrades sobre la gestió del dol, cursos de dansa, de cuina macrobiòtica, de risoteràpia, de ioga, converses de grup en anglès o un taller de manteniment de bicicletes són alguns dels que s’han dut a terme recentment a Vilanova i Vilafranca. Els seus coordinadors apunten que “és un bon punt de trobada perquè és més fàcil fer un intercanvi individual si la gent es coneix prèviament”.

4. Espais de cohesió social

A banda d’intercanviar petits favors, els bancs del temps s’han convertit en una eina potent de cohesió social per la diversitat d’usuaris que apleguen. Les persones que hi acudeixen ho fan per motivacions diverses. Des de persones que ho veuen simplement com una oportunitat per cobrir necessitats emergents del seu dia a dia, fins a nouvinguts que s’ho plantegen com una via per integrar-se a la comunitat, gent gran que es vol socialitzar, joves que precisen aprendre noves habilitats o aturats que volen sentir-se útils oferint els seus serveis o ampliant els seus coneixements.

En aquest sentit, els bancs del temps compleixen una funció social que traspassa el pla material. I és que, com subratlla Cuevas, “són un instrument per treballar la inclusió de nouvinguts, de col·lectius en risc d’exclusió o de persones en situació de solitud, així com un recurs per fomentar la relació entre persones de diferents generacions, diferents cultures i diferent condició social”.

5. La influència de la crisi econòmica

Com comentàvem a l’inici, els bancs del temps han experimentat un impuls a l’alça els darrers anys. Un fet que s’explica, en part, per la irrupció de la crisi econòmica i l’eclosió del moviment 15-M, que van propiciar noves fórmules d’economia solidària com una manera d’adaptar-se als nous temps.

Cuevas reconeix que “la crisi i les seves repercussions socials i econòmiques han motivat la necessitat de buscar mecanismes de resiliència i, en aquest sentit, els bancs del temps han estat una resposta”. Matisa, però, que “aquestes xarxes d’intercanvi no substitueixen l’economia tradicional”. Al banc del temps es pot oferir un petit servei de bricolatge domèstic, com canviar uns endolls o penjar una prestatgeria, però no una instal·lació elèctrica, que requereix un professional especialitzat per dur-la a terme.

6. Moviment Slow

El seu èxit també s’ha associat a la creixent consideració que han adquirit els anomenats moviments slow, que posen en relleu la importància i, fins i tot, la necessitat de gaudir de la vida d’una manera més pausada, tot promovent activitats com ara la lectura, les passejades, la jardineria, les tertúlies, en les quals el temps és bàsic per obtenir-ne un bon resultat. Cuevas apunta que els bancs del temps neixen amb l’objectiu de promoure aquest tipus d’activitat i es reivindiquen com a “illes de desacceleració, on les relacions socials i el teixit de la comunitat pugui créixer protegit de les amenaces d’un món en constant moviment i abocat a un creixement accelerat i vertiginós”.

Al Penedès existeixen bancs del temps als municipis de Vilanova, Vilafranca, el Vendrell, Sant Sadurní, Calafell i Santa Margarida i els Monjos. Per conèixer com és l’experiència local, en parlem amb dues tècniques i un usuari de la capital de l’Alt Penedès.

7. “L’objectiu és empoderar les persones”

Gemma Bertran, Anna Carbonell i Jordi Margarit.

ENTREVISTA A : Gemma Bertran, gestora del Banc del Temps de Vilafranca, Anna Carbonell, responsable del projecte de dinamització comunitària, i Jordi Margarit, participant del Banc del Temps de Vilafranca

Quan i com va néixer el projecte del banc del temps a Vilafranca?

Va néixer el març del 2015 arran del projecte de Treball als Barris que s’està desenvolupant a l’Espirall, en el marc del qual es proposen diverses accions de dinamització comunitària. L’objectiu era empoderar les persones fomentant una xarxa d’intercanvi i de suport mutu que reforcés els llaços de veïnatge. Tot i que inicialment es plantejava impulsar-lo a l’Espirall, finalment vam creure oportú estendre’l a tota la ciutat.

Quants usuaris té actualment?

A hores d’ara hi ha inscrites 143 persones que ofereixen un total de 457 serveis diferents. El ventall és molt ampli: reparació d’ordinadors i tasques informàtiques bàsiques, serveis de bricolatge domèstic com canviar un endoll o pintar una paret, tasques de costura, neteja, acompanyament de persones grans, idiomes, massatges, jardineria, classes de matemàtiques, assessorament en xarxes socials, cuina, perruqueria canina… N’hi ha altres de sorprenentment originals.

Posa-me’n un exemple

El Francisco és un amant de les motos i ofereix rutes amb la seva Harley Davidson. Fa poc temps la Mercè, que és una altra usuària del banc del temps, va poder gaudir d’una sortida amb ell per les Costes del Garraf.

Quin és el perfil dels usuaris?

És molt ampli. Sí que és cert que abunda la presència femenina, un 70% són dones, i també les persones en situació d’atur. Per aquest darrer col·lectiu és un bon recurs per mantenir-se actius. El fet de poder aprendre noves habilitats o poder prestar les seves els ajuda a pujar l’autoestima en uns moments difícils.

Quins són els principals motius pels quals s’apunta la gent?

Els interessos són molt diversos. S’hi poden adreçar perquè són nous a la ciutat i busquen un punt de contacte per conèixer gent, perquè simplement tenen ganes de socialitzar, perquè tenen interès en un tema concret i busquen persones que comparteixin la mateixa afinitat i, fins i tot, per posar en pràctica els seus coneixements. És el cas d’alguns joves, que acaben de finalitzar els seus estudis, els costa incorporar-se al món laboral, i es prenen aquesta experiència com unes petites pràctiques prèvies.

Els bancs del temps esdevenen també un recurs contra el consumisme que impera a la societat?

En certa manera, sí. L’intercanvi ha existit sempre, sobretot antigament en el món rural, on els pagesos intercanviaven els excedents de la producció que cultivaven. L’individualisme havia anat arraconant aquesta pràctica. Però ara sembla que ha ressorgit un corrent, cada vegada més present, que advoca per aquests intercanvis no monetaris com una alternativa de consum.

Quina valoració en feu, després de dos anys de funcionament?

El volum d’usuaris fa que la valoració sigui molt positiva. Així i tot, hi ha molts reptes en el funcionament diari que cal millorar, com per exemple la concordança entre els serveis que s’ofereixen i les demandes que se sol·liciten, cosa que fa que no hi hagi tants intercanvis com voldríem.

La irrupció de noves plataformes digitals pot fer perillar els bancs del temps tradicionals?

El futur és multicanal i el millor és caminar plegats. Fa poc va néixer a Vilafranca l’App “Minuts”, on també s’intercanvien minuts a canvi de serveis. L’aplicació té aquest vessant més tecnològic, que simplifica i facilita la cerca d’un servei determinat. Però, en canvi, no disposa del tracte humà que ofereix el banc del temps convencional. La idea és que ens nodrim els uns dels altres.

8. “El banc del temps és un accelerador d’integració”

ENTREVISTA A: Jordi Margarit, participant del Banc del Temps de Vilafranca

Quan fa que ets usuari del banc del temps i per què t’hi vas apuntar?

M’hi vaig inscriure just fa deu mesos, quan vaig traslladar-me a viure a Vilafranca. Vivia a Barcelona i vaig pensar que una bona manera de conèixer gent seria apuntar-m’hi.

I ha funcionat?

I tant. Per mi el banc del temps ha estat un accelerador d’integració dins de la comunitat. He conegut moltes persones amb qui he establert lligams d’amistat. Ara passejo per Vilafranca, i em saludo amb molta gent. A la ciutat, on impera l’anonimat, això no em passava. És molt reconfortant quan aterres a un nou lloc.

Quins serveis o habilitats ofereixes?

Sóc diplomat en empresarials i al principi em vaig oferir a compartir coneixements sobre economia vital, com organitzar-te l’economia al llarg de la vida. He realitzat sessions individualitzades a persones de totes les edats, tant gent jove com majors de 60 anys que han acudit a mi amb interessos molt diversos. També he impartit una xerrada oberta. Es tracta d’una opció molt gratificant perquè estableixes contacte amb més d’una persona, coneixes les diferents habilitats que ofereixen cadascuna i teixeixes una relació de confiança que propicia que quan ho necessitis puguis sol·licitar la seva ajuda. Després també em vaig animar a oferir converses de català a persones nouvingudes que volen aprendre l’idioma.

Quins serveis has rebut?

Principalment he participat en sessions de conversa amb francès. He tingut molta sort, perquè la persona que imparteix les classes és nadiua i m’ha anat molt bé per millorar la meva fluïdesa en aquesta llengua, que és el que jo buscava. També vaig assistir a una xerrada en grup sobre com gestionar el dol i la pèrdua. Hi vaig assistir amb la meva dona i ens va agradar molt. Tant que li vaig recomanar a una amistat, que recentment havia perdut un familiar proper, que ni acudís.

Com valores l’experiència?

Molt positivament. Apuntar-me al banc del temps m’ha obert un ampli ventall de possibilitats, no només a l’hora de conèixer gent nova, sinó també per aprendre dels altres i de les seves capacitats.

FER UN COMENTARI