Agroparc, sí. Agroparc, no

0
198

S’han fet dos debats: un, organitzat per Ametller a Gelida –assistència de polítics a la fila zero, amb presentador de TV3 inclòs. L’altre, a Sant Llorenç d’Hortons, per l’StopAgroparc –especialistes en fauna, flora i ambientalistes. Dos interessos, legítims, enfrontats. Qui té raó?

Una empresa d’èxit en expansió amb cultius al llarg de l’eix mediterrani necessita situar la seva gran seu logística alimentària al Penedès. El seu eslògan: “Desenvolupar una agricultura sostenible i circular”.

La societat penedesenca més crítica afirma que el projecte és una façana publicitària que no demostra resoldre el problema de l’economia circular, i menys l’impacte que generarà al seu entorn: escassedat d’aigua, impacte sobre la fauna i el medi natural, urbanització del paisatge agrícola, alteració de l’estructura socioeconòmica, increment del trànsit de vehicles i persones en una zona ambientalment sensible.

L’administració pública va aprovar la Llei de Canvi Climàtic (2017) i s’ha compromès a fer front a l’emergència climàtica. Però, contradictòriament, permet la instal·lació de l’Agroparc, amb una ocupació de 200 ha, amb 15 hectàrees d’hivernacles i 15 de camps solars, en sòl no urbanitzable. Això obre la porta al fet que aquest model creixi com una taca d’oli pels paisatges de la vinya.

Seria possible fer front a l’emergència climàtica i contribuir a la producció agroalimentària, amb totes les garanties de la “societat del coneixement”, adaptant l’Agroparc, dins el model a definir en el Pla Territorial del Penedès iniciat el 2014.

Pau Batlle Solé, arquitecte-urbanista-paisatgista

Gelida-Sant Llorenç

FER UN COMENTARI