Això ha passat…

Acomiadem des de La Fura el 2023 i ho fem recordant algunes de les notícies més destacades de l’any, que hem agrupat en cinc àmbits diferents. Si el 2020 i el 2021 van ser els anys de la pandèmia, i el 2022, el de la pujada de preus derivada de la guerra d’Ucraïna, el 2023 ha tingut com un dels protagonistes ineludibles la persistent sequera que afecta el país. A mesura que les reserves d’aigua anaven baixant, s’anaven estenent les restriccions als diferents municipis, i sectors com el de l’agricultura s’enfrontaven a una dificultat afegida que els complicava encara més la seva àrdua tasca.

La sequera ha estat, per dir-ho d’alguna manera, el tema estrella de l’any, i sembla que ho continuarà sent durant un temps. Però el 2023 ha deixat altres informacions rellevants, relacionades amb els problemes de mobilitat o d’accés a l’habitatge de lloguer, així com amb les transformacions verdes que estan encarant molts ajuntaments per avançar cap a unes ciutats més sostenibles. Tot sense oblidar que el 2023 ha estat un any d’eleccions, on els comicis locals han tingut una importància preferent per als ciutadans la vegueria. Recordem, doncs, de manera breu, el que ens ha deixat aquest any que ja s’acaba.

Ja fa més de dos anys que bona part de Catalunya es troba afectada per una sequera extrema que està condicionant diferents àmbits, amb restriccions que, al llarg de l’any, s’han anat incrementant. El visor de la sequera de la Generalitat cada cop pinta més territoris de color vermell, acostant-se a la fase de màxima emergència. Al Penedès, les zones més afectades en aquests moments són l’Alt Penedès i el Garraf, que estan a la fase de preemergència des de finals de novembre.

En aquesta fase, el consum màxim d’aigua no pot superar els 210 litres per habitant i dia, el rec de gespa està prohibit tret de les superfícies que es destinen a la pràctica federada de l’esport, no es poden omplir piscines privades d’ús familiar ni fonts ornamentals, i està prohibida la neteja amb aigua potable de carrers, clavegueram, paviments o façanes.

La majoria dels municipis del Baix Penedès es troben en una situació millor (alerta) pel fet de formar part de la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), que rep aigua de l’Ebre. Les pluges que han caigut durant la tardor al Pirineu Occidental han alleugerit força la situació als embassaments de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.

En aquest context, els municipis han començat a prendre mesures per donar resposta a aquesta situació, elaborant els plans de sequera que els va demanar l’ACA. Abans de l’estiu, Vilanova va ajustar la pressió mínima del subministrament amb l’objectiu de reduir el consum d’aigua. Igualment, diversos municipis de la costa, com el Vendrell, Calafell o Cunit, van optar per tancar les dutxes de les platges durant els mesos d’estiu, deixant en funcionament només els rentapeus. Vilafranca no ha renunciat a la pista de gel durant el Nadal, per bé que ha hagut de fer servir aigua no potable que ha traslladat amb un camió cisterna.

Amb tot, el principal cavall de batalla de molts municipis són les deficiències que hi ha a la xarxa d’aigua, que en alguns pobles poden arribar a suposar la pèrdua de més del 30% de l’aigua que circula. Un dels casos més alarmants és el de sant Jaume dels Domenys, on es perd fins a un 60% de l’aigua. De fet, els municipis del Penedès que més aigua consumeixen, segons les dades del Pla Especial de Sequera de la Generalitat, són Pacs, Vilobí, Sant Jaume, Mediona i Torrelles.

Afectacions a la verema

La sequera dels 2 últims anys també ha tingut una clara afectació a la verema, amb una caiguda important de la producció. Tot i ser un conreu de secà, la pronunciada falta d’aigua acaba afectant el creixement de la planta, amb el que es coneix com a estrès hídric, posant en perill la supervivència dels ceps. Des del sector han reclamat a la conselleria d’Acció Climàtica i al ministeri d’Agricultura que el Penedès sigui declarada “zona altament afectada per la sequera”. Tot plegat genera una incertesa que no sembla que
hagi de minvar en els pròxims mesos.

1 de 3

Les eleccions municipals del mes de maig van erigir el Partit Socialista de Catalunya en la primera força política a la vegueria Penedès. Amb més de 56.000 vots, els socialistes van refermar-se al Baix Penedès i van recuperar les alcaldies de Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès, que feia anys que havien perdut.

A l’Alt Penedès, segurament el cop de timó més important es va produir a Vilafranca. Després de 14 anys al capdavant de l’Ajuntament, Pere Regull (Junts) va anunciar que no es tornaria a presentar a les eleccions. Un comiat que augurava un canvi polític a la vila i que s’acomplia el 28 de maig. El socialista Francisco Romero guanyaria amb claredat a Vilafranca, pujant de 5 a 8 regidors i obtenint prop de 4.600 vots. L’aritmètica va permetre als socialistes governar en minoria i trencar amb la sociovergència que havia caracteritzat les anteriors legislatures.

A Sant Sadurní es va produir una altra sorpresa. No tant per la victòria del republicà Pere Vernet a les eleccions, sinó perquè ERC va decidir trencar amb el pacte que havia mantingut amb Ton Amat (Junts) els darrers dos mandats. ERC va fer servir la seva força, amb el vot dels Comuns, per ampliar el temps d’assumpció de l’alcaldia.

Cop d’efecte també a Sant Quintí, on el jove Bernat Catasús (Impulsem) va aconseguir capgirar la situació de l’Ajuntament. A Olèrdola, Fina Mascaró (ERC) va aprofitar que ApO perdia la majoria absoluta per assolir l’alcaldia; a Gelida, Lluís Valls (PSC) va recuperar la majoria absoluta perduda fa quatre anys; i a Sant Pere de Riudebitlles, Amadeu Parache (ERC) va guanyar les eleccions per només tres vots i això va propiciar un canvi d’alcalde. Canvis d’alcaldies també a Sant Cugat Sesgarrigues amb Raül Casas (PSC); a la Granada amb Joan Amat (ERC), que obtenia –aquesta vegada sí– la majoria absoluta per governar; a Mediona amb Servand Casas (PSC), que tornava a la política municipal per la porta gran.

Els pactes també van capgirar la situació de molts ajuntaments a l’Alt Penedès. A Torrelavit, Ramon Riera (Junts) va tornar a guanyar les eleccions, però sense prou majoria per governar. ERC i Veïns Independents per Torrelavit ho van aprofitar i van pactar la investidura de Manuel Raventós, amb la independent Teresa Mateu com a primera tinent d’alcalde. A Olesa de Bonesvalls, Pedro Juan (PSC) va guanyar els comicis, però un escenari molt obert va fer que Jordi Ramos (ERC) ocupés finalment l’alcaldia. A Subirats també qualsevol combinació era possible, i Pere Pons (Junts), tot i haver guanyat, va perdre l’alcaldia fruit d’un pacte entre ERC i la CUP que investia com a nou alcalde el republicà Jaume Domènech. Un pacte entre ERC i Foment va erigir la republicana Sònia Jansà en la nova alcaldessa de Sant Martí, tot i que Junts va ser el vencedor de les municipals. Finalment, Vilobí del Penedès sempre havia tingut governs amb majoria absoluta i des de 1999 l’alcaldia havia estat en mans del PSC. El 28 de maig els socialistes van perdre la majoria absoluta i això va permetre que es formés un govern tripartit alternatiu, inèdit i independentista, capitanejat per la juntaire Ester Vallès.

Les municipals a l’Alt Penedès també van deixar tres noves alcaldesses. Loli Chacón (ERC) va guanyar les eleccions al Pla del Penedès amb majoria absoluta i es convertia, així, en la primera alcaldessa del municipi. A Castellví de la Marca, Núria Cañís (Impulsem) agafava el relleu de Xavier Ramos al capdavant de l’Ajuntament, sent la segona alcaldessa de la història de Castellví. Finalment, a Pacs del Penedès, la candidatura de Montse Amat (Pacs Batega) feia capgirar el panorama polític, ja que per primera vegada l’espai polític centredreta català perdia l’alcaldia en aquest municipi.

A la resta de la comarca, alcaldes com Cèsar Herraiz (Avinyonet), Miquel Vallès (Puigdàlber), Xavier Lluch (Font-rubí), Xavier Revuelta (Castellet i la Gornal), Agustí Vallverdú (les Cabanyes), Sergi Vallès (Torrelles de Foix), Jaume Julibert (Sant Llorenç d’Hortons), Josep Tutusaus (Pontons), Imma Ferret (els Monjos) i Jordi Bosch (Santa Fe) van mantenir el seu domini.

Al Baix Penedès, les eleccions municipals van reafirmar el domini del PSC als municipis més grans. Al Vendrell i Calafell, Kenneth Martínez i Ramon Ferré van revalidar victòria augmentant el seu suport. Amb 9 i 10 regidors respectivament, el PSC es va quedar molt a prop de la majoria absoluta a les dues ciutats principals de la comarca. Al Vendrell, el partit va tancar un pacte de govern amb el PP, que tornava a l’Ajuntament després de quatre anys, mentre que a Calafell, l’acord de govern es va fer amb l’únic regidor de Junts.

La principal sorpresa es va produir a Cunit on, per primera vegada, la històrica candidata del PSC Dolors Carreras es veia superada en uns comicis locals, en aquest cas per Jaume Casañas, d’Impulsem-Junts. En tot cas, les dues formacions van reeditar el pacte de govern, amb repartiment de l’alcaldia entre els dos caps de llista. Als tres municipis costaners, Vox va obtenir representació per primera vegada.

A la resta de la comarca, batlles com Joan Sans (l’Arboç), Agnès Ferré (la Bisbal), Amadeu Benach (Banyeres), José Roldan (el Montmell) o Quim Nin (Albinyana) van repetir victòria. Per contra, altres municipis van experimentar cops de timó importants, com és el cas de Llorenç, on ERC va guanyar per primer cop i Montserrat Ventosa va ser investida alcaldessa. També va haver-hi canvi de govern a Bellvei (Activem Bellvei), Santa Oliva (PSC) i Bonastre (PSC). Impulsem va guanyar amb claredat a Masllorenç, mentre que Magí Pallarès va recuperar l’alcaldia de Sant Jaume gràcies a un pacte entre Convergents i Endavant. Al Consell Comarcal del Baix Penedès, el pacte de govern va ser entre el PSC i Impulsem/Junts.

Al Garraf, el cop de timó més important es va produir a Vilanova i la Geltrú. Dotze anys després, els socialistes tornaven a liderar l’Ajuntament vilanoví, ara amb Juan Luis Ruiz al capdavant. Ruiz es va quedar només a dos regidors de la majoria absoluta i un pacte amb els Comuns permetia la seva investidura com a nou alcalde de la ciutat. Tot mentre el tripartit ERC-Junts-CUP s’ho mirava, amb impotència, des de la barrera. A Sant Pere de Ribes i Canyelles, la tendència va ser la mateixa que a les darreres eleccions. Abigail Garrido (PSC) a Sant Pere de Ribes i Rosa Huguet (Junts) a Canyelles, revalidaven de manera folgada les seves alcaldies.

1 de 3

Amb noms diferents, però amb el mateix model. Ciutats i pobles del Penedès han posat sobre la taula aquest 2023 els seus models de transformació per aconseguir municipis més amables amb els vianants, més verds, amb més espais d’estada i de joc i amb millot transport públic. L’illa de vianants al Vendrell, el Pla d’Intervenció Integral al Centre de Vilafranca, el Pla de Pacificació “Al Centre, les persones” de Vilanova… Les ciutats han de continuar amb aquests models de transformació per fer front a l’emergència climàtica, reduir les emissions i aconseguir àrees urbanes més saludables.

A Vilafranca ja fa uns anys que es treballa per assolir un nou model de ciutat més compacta i sostenible. Sens dubte, el vaixell insígnia del Pla d’intervenció integral del centre ha estat la reurbanització del carrer Comerç. Una intervenció que no només buscava ampliar l’espai destinat a vianants i bicicletes, sinó també pacificar el trànsit rodat i fer valdre la façana patrimonial d’aquest carrer. Aquest 2023 també s’ha donat per acabat el projecte per pacificar l’eix Lluna-Puigmoltó-Sant Jocund, a més de la reurbanització del primer tram de la rambla de la Girada, i es començava l’estudi per intervenir als carrers Espirall, Santa Magdalena i Bonaire, Sant Antoni, Sant Pere, Santa Margarida i els Monjos i a l’avinguda Lluís Companys. A l’horitzó també queda el projecte que ha de permetre el cobriment dels més de 200 metres de via del tren entre el carrer Tossa de Mar i el pont de Moja.

El Vendrell és un dels municipis del Baix Penedès on s’estan desenvolupant més actuacions per avançar cap a una ciutat més sostenible. El govern local ha continuat aquest 2023 amb projectes com el d’ampliar l’illa de vianants al centre, reduint espai al vehicle privat per fomentar els desplaçaments a peu o amb bicicleta. Així, després de les obres del carrer del Doctor Robert i de les Quatre Fonts, enguany s’ha ampliat l’illa de vianants al pont de França, la plaça de França i el carrer de la Cristina Baixa, unint el centre amb el barri del Tancat. El consistori ja ha fet els primers passos també per renaturalitzar les rieres al seu pas pel municipi, un projecte per al qual compta amb fons europeus, i té a l’horitzó impulsar un nou parc al Botafoc, a més de com completar l’ampliació de l’illa de vianants a la Rambla. La xarxa de carrils bici també ha de continuar creixent, amb el que s’està fent entre el Vendrell i el poble de Sant Vicenç de Calders, i el que es preveu fer a l’avinguda de Sant Vicenç quan es reformi.

A Calafell s’han desenvolupat nous plans de mobilitat al poble i a Segur de Calafell, també per donar més preferència als vianants. Una de les transformacions més destacades, però, és la de la façana litoral, on ja s’ha anunciat que s’eliminarà la plaça del Mil·lenari, situada en un dels punts de més erosió de la platja.

A Vilanova i la Geltrú també s’ha treballat per reduir el trànsit al centre de la ciutat. A principis d’any es va implantar el nou pla de pacificació, que canviava el sentit d’una quarantena de carrers i blindava la Rambla. Es tracta d’un model inspirat en la ciutat de Pontevedra amb l’objectiu de sectoritzar la ciutat i fer sortir els 10.000 vehicles que fins aleshores travessaven el centre. La pacificació del centre va anar acompanyada d’un seguit d’obres a la cruïlla dels carrers de la Llibertat, Tetuan i Codonyat, que va passar a ser de plataforma única, i la creació d’eixos ciclables a la rambla Samà i Pirelli.

Un altre projecte ambiciós de l’Ajuntament de Vilanova és la recuperació de la platja Llarga, un espai de deu hectàrees en procés de desurbanització. El projecte està a punt d’acabar, després d’haver recuperat les llacunes i els aiguamolls que van desaparèixer fa més d’un segle; reintroduir unes 7.000 plantes d’espècies autòctones; i obrir, l’any vinent, un centre de visitants.

Encara al Garraf, Ribes també viurà un canvi substancial a partir de l’any vinent, amb una remodelació que pretén pacificar el centre històric. Per la seva banda, Canyelles disposa des de fa uns mesos d’una caldera de biomassa per escalfar diferents edificis municipals.

No és una novetat, però els problemes de mobilitat que ja fa temps que afecten la vegueria han esdevingut encara més complexos aquest 2023. Els dos punts negres han estat la xarxa de Rodalies de Renfe i el servei de bus que uneix Vilafranca amb Barcelona, certificant que el transport públic continua lluny dels mínims acceptables.

En el primer cas, els incidents a les línies R-4 i R-2, que són les que passen pel territori, han estat d’allò més habituals, cosa que ha provocat retards constants i ha multiplicat la indignació dels usuaris, que fa molts anys que pateixen un servei deficient. En aquest sentit, la línia sud de l’R-2 ha estat la que ha viscut les situacions més caòtiques. Al mes de maig, un incendi en un quadre de senyals de l’estació de Gavà va provocar una greu alteració del servei durant diverses setmanes, reduint-ne enormement les freqüències.

Només tres mesos després, en ple pont de la Mare de Déu d’Agost, el descarrilament d’un tren a Sitges va provocar un nou terratrèmol a la línia, afectant les connexions entre Barcelona i Tarragona per la costa. Paral·lelament, la línia R-4 que passa per l’interior ha continuat patint les afectacions i restriccions provocades per les obres d’implantació de l’ample de via per al corredor mediterrani. L’estació de la Granada es va quedar 6 mesos sense funcionament per aquests treballs, mentre que a la resta de la línia el pas de trens s‘ha vist restringit durant molts períodes, en els quals el servei alternatiu per carretera establert per Adif no ha funcionat de la manera esperada.

L’altra font de queixa al territori ha estat pel servei de bus entre Vilafranca i Barcelona, que s’ha mostrat totalment insuficient per absorbir la demanda d’usuaris que van a treballar o estudiar a la capital catalana, especialment a les primeres hores del dia. Tot i que la Generalitat va anunciar un increment de busos el mes d’octubre, els usuaris asseguren que es mantenen les situacions de col·lapse a les hores punta. Per això, un miler de persones han signat aquest desembre el manifest ‘Prou cues al bus’.

Bonificacions “insuficients” a la C-32

Pel que fa al transport privat, l’any començava amb l’anunci per part de la Generalitat de la gratuïtat total a la c-32 en els recorreguts interns entre el Vendrell i Cubelles. Per a la resta de viatges, s’acordaven unes bonificacions del 70% per al peatge troncal de Cubelles i del 50%, per al de Vallcarca.

Unes mesures, però, que des de la vegueria creien que es quedaven curtes. Ja el 5 de febrer, la Comissió del Penedès Marítim va convocar una mobilització ciutadana per demanar que la gratuïtat s’estengués al peatge de Vallcarca. “El peatge afecta la competitivitat del territori, dificulta la captació de professionals i impedeix la seva dinamització”, lamentava la presidenta de la Federació Empresarial del Gran Penedès, Neus Lloveras. La protesta va consistir en una marxa lenta per la C-32 que va sortir de Vilanova i va arribar fins a Sitges, col·lapsant la via.

Al setembre, des del Penedès Marítim reiteraven la necessitat que la gratuïtat que hi havia entre el Vendrell i Cubelles s’allargués fins a Vilanova i la Geltrú, perquè els ciutadans del territori es poguessin desplaçar gratuïtament fins a Sitges. Paral·lelament, les bonificacions implantades a la C-32 han provocat un increment de trànsit en aquesta autopista, però no han comportat una reducció dels vehicles que passen diàriament per la C-31, segons l’Ajuntament de Calafell. Aquest és un dels objectius que busquen els consistoris del litoral penedesenc, per aconseguir així una reducció dels atropellaments i de les situacions de risc en aquesta travessia urbana.

El sector de l’habitatge ha estat un dels que s’ha mostrat més convuls durat el 2023. Accedir a un habitatge de lloguer permanent a un preu assequible cada cop és més difícil en moltes localitats, especialment les que es troben més a prop de la costa. El parc disponible cada cop és menor, cosa que en fa apujar els preus, i fenòmens com el dels pisos turístics només han agreujat la situació.

Alguns ajuntaments han mirat aquest 2023 de buscar solucions a partir de promocions públiques com la que impulsa Calafell, que construirà 110 habitatges de lloguer assequible en una zona situada entre els nuclis del Poble i la Platja. Seran pisos amb un cost del lloguer que estarà per sota dels preus de mercat, no podent superar el 35% dels ingressos que tinguin els llogaters.

Vilafranca també ha engegat un projecte similar, en aquest cas per desenvolupar una promoció d’habitatge cooperatiu conjuntament amb l’associació La Bastida. L’edifici, que es farà en un solar cedit per l’Ajuntament al carrer del Nord, comptarà amb 24 habitatges de protecció oficial en cessió d’ús. Per poder accedir-hi, caldrà ser soci de la cooperativa La Bastida.

Un altre projecte que s’ha iniciat enguany a Vilafranca ha estat la construcció de 36 habitatges de lloguer assequible al barri de la Barceloneta – Sant Magí, que impulsa l’Institut Català del Sòl. El 25% d’aquests habitatges estarà reservat per a joves menors de 35 anys i es preveu que la promoció estigui enllestida el primer semestre del 2025.

A Vilanova, el Pla de Millora Urbana (PMU) de Cap de Creu contempla la construcció de 116 habitatges, dels quals un 30% (35) han de ser de protecció oficial, mentre que Sant Pere de Ribes serà dels municipis més beneficiats de l’acord entre la Generalitat i el govern espanyol per construir habitatges de lloguer gràcies a un ajut dels fons Next Generation. Al municipi del Garraf es preveu fer-ne 129.

Fre als pisos turístics

Paral·lelament, des de la Generalitat de Catalunya s’està mirant de posar fre a la proliferació de pisos turístics. Un Decret llei aprovat el mes de novembre passat limita el nombre de pisos d’ús turístic en aquells municipis que presenten problemes d’accés a un habitatge permanent o que ja tenen cinc habitatges d’aquesta tipologia per cada cent habitants.

Al Penedès, els municipis afectats per la mesura són onze, entre els quals hi ha Vilafranca, Vilanova, el Vendrell, Calafell, Sant Sadurní d’Anoia i Sant Pere de Ribes, que no podran donar més llicències fins que adaptin el seu planejament urbanístic. Els ajuntaments hauran de justificar que compten amb prou sòl per a habitatges destinats a domicili habitual i permanent de la població resident i, com a màxim, podran atorgar deu llicènacies per cada cent habitants.

Als onze municipis del Penedès afectats pel decret hi ha 6.367 pisos turístics, una xifra que s’ha multiplicat els últims anys. El Vendrell, per exemple, ha quadruplicat aquesta tipologia d’habitatges des del 2015, passant dels 250 als 1.150.