En un mercat immobiliari caracteritzat per l’especulació i els preus a l’alça, amb milers de desnonaments per impagaments d’hipoteca i amb una demanda d’habitatge social sense atendre, les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús s’estan fent un lloc al nostre país i s’erigeixen com una forma alternativa d’accés a l’habitatge. En aquest Tema de la Setmana ens hi aproparem i coneixerem algunes iniciatives ja en funcionament a Catalunya i altres que s’estan impulsant des de les nostres comarques.
L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús es basa en l’organització cooperativa i sense ànim de lucre i té per objectiu proveir d’habitatge digne, a un preu assequible, a les persones sòcies que la conformen. La singularitat d’aquest model és que la propietat de l’edifici és de la cooperativa, per tant, col·lectiva. Fent una aportació de capital inicial i pagant una quota mensual assequible, les persones sòcies poden viure indefinidament a l’habitatge i fer ús dels espais comunitaris. Es tracta d’un sistema no especulatiu, que introdueix un model a cavall entre el lloguer i la compra, en què l’habitatge sempre es considera com un ús.
1. Més estable que el lloguer
A banda de permetre disposar d’un habitatge més estable que mitjançant un lloguer i amb un cost d’accés inferior que amb la compra al mercat lliure, el model de cessió d’ús aporta altres valors, com el suport mutu, l’autogestió, l’apoderament, l’arrelament al lloc on es viu, la vida comunitària, la cooperació i la corresponsabilitat.
En un solar del recinte fabril de Can Batlló de Barcelona, el 17 de febrer de 2017 es posava la primera fusta de La Borda, l’edifici de la cooperativa d’habitatge en cessió d’ús amb el mateix nom i constituïda tres anys abans. El desembre de 2018 l’edifici, de sis plantes, tot de fusta, amb vint-i-vuit habitatges de 40, 50 i 76 m2 de mitjana i diferents espais comunitaris, estava ja acabat i a punt per rebre els veïns. L’Ajuntament de Barcelona va cedir l’ús del sòl (qualificat com habitatge de protecció oficial) per 75 anys a la cooperativa, i aquesta feia de promotora i esdevenia propietària de l’edifici.
Les persones que viuen en aquest edifici són totes sòcies de La Borda. Això significa que en un primer moment van fer una aportació de 200 euros per constituir la cooperativa i un cop el projecte va anar prenent forma, cada unitat de convivència va fer una aportació de 18.514 euros per finançar l’obra. Des del moment que van entrar a viure-hi i, en principi, de per vida, cada unitat de convivència paga una quota fixa d’uns 500 euros de mitjana (depenent de la dimensió de l’habitatge). En el cas que alguna de les persones sòcies vulgui deixar el pis, se li retornaran els 18.500 euros, però no les quotes mensuals que ha anat aportant cada mes.
La Titaranya és una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús nascuda a Valls ara fa dos anys. A diferència de La Borda, els seus socis i sòcies han comprat dos edificis al casc antic de la vila i tenen previst rehabilitar-los per fer-hi habitatges i locals per entitats i cooperatives. “Un dels edificis és una masia, mentre que l’altre és una antiga fàbrica. Com que el preu del sòl a Valls és molt més assequible que a Barcelona i la seva àrea metropolitana, hem pogut comprar”, explica Llorenç Casanova, un dels socis de la cooperativa. Entre els dos edificis calculen que podran fer-hi uns 23 habitatges de diferents dimensions (aniran des dels 45 m2 fins als 90m2) i destinaran els baixos a ubicar-hi alguna zona comunitària i perquè entitats i cooperatives hi puguin tenir el local.
2. Revitalitzar el centre històric
El projecte de La Titaranya és peculiar perquè més enllà de crear habitatge cooperatiu, el seu objectiu és revitalitzar i dinamitzar el centre històric de Valls. Fins i tot tenen previst obrir un carrer entre els dos edificis i fer que el pati posterior dels habitatges sigui una plaça oberta a tot el barri. De moment, La Titaranya compta amb unes vuit famílies sòcies habitants i quatre entitats que també hi volen tenir la seu. Properament tenen previst fer noves reunions per donar a conèixer la iniciativa i fer-la créixer. Malgrat que encara no tenen el projecte arquitectònic definit, calculen que cada unitat usuària haurà de fer una aportació de 20.000 euros i que el preu de la quota mensual anirà entre els 400 i els 600 euros, segons la mida de l’habitatge. “Hem sol·licitat diferents subvencions i també hem començat una campanya de micromecenatge per obtenir més recursos. Depenent d’això, podrem rebaixar les quotes”, comenta Casanova.
A nivell tècnic s’estan fent tots els estudis previs i, un cop enllestits, començarà el procés de disseny i concepció dels edificis i els espais. Un procés que serà obert i molt participat entre l’equip d’arquitectes i les persones sòcies habitants.
3. Participar en tot el procés
A diferència del lloguer o la compra d’un pis “claus en mà”, en una cooperativa d’habitatge la implicació dels socis usuaris durant tot el procés és imprescindible. Els futurs habitants de l’edifici lideren i es responsabilitzen col·lectivament del projecte i prenen part de la presa de decisions durant tot el procés. Això els permet decidir sobre el model de convivència que volen impulsar. La naturalesa del mateix sistema fa que es generin maneres de viure més comunitàries, que fomenten i aposten per una major col·laboració i solidaritat entre tots els socis. També fa que s’aposti per optimitzar i col·lectivitzar determinats serveis i equipaments, com el servei de bugaderia, l’espai de cures, algun pis per convidats, etc.
A La Borda, per exemple, compten amb diferents serveis compartits: la bugaderia, un menjador i cuina gran, un pis per a quatre convidats, un espai de cures, un terrat i una terrassa, diferents zones d’emmagatzematge, etc.
4. A casa nostra
Al nostre territori hi ha diverses iniciatives que volen tirar endavant cooperatives d’habitatge en sessió d’ús. La Bastida és una associació de Vilafranca que té per objectiu esdevenir cooperativa d’habitatge en cessió d’ús i poder tirar endavant el seu projecte a Vilafranca. De moment agrupa unes deu unitats de convivència i es troba en fase de creixement. “Per ara el nostre objectiu és fer créixer el grup i treballar per comissions per anar avançant i donant forma al projecte en funció de les nostres necessitats”, manifesta Dani Xavier, membre de l’associació.
Cada quinze dies es troben al Casal Popular La Gueralda per posar en comú el que cada comissió va treballant i de forma paral·lela estan en contacte amb altres iniciatives d’arreu del territori “per aprendre i formar-nos”. Tenen molt clar que volen un projecte urbà, a la vila, però encara no han definit si edificaran sobre un solar o bé rehabilitaran.
I si el de La Bastida és un projecte urbà, el de Tornant a l’Origen el que busca és crear una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús en un entorn rural. També estan constituïts com a associació i cada mes van aportant una quantitat fixa al projecte. “De moment som dues unitats consolidades i ens cal més gent per poder tirar endavant el projecte”, diu Carlota Carbó. El seu objectiu és poder viure al Penedès, “però els terrenys són molt cars i les masies també. Hem vist i temptejat algun terreny aquí, però també hem començat a mirar en un entorn més ampli, de fins a una hora en cotxe del Penedès”. Per Carbó, viure en una cooperativa d’habitatge és una manera de viure en concordança amb una manera de fer i ser: “Apostem per un projecte compartit perquè no creiem en la propietat privada ni en el sistema d’habitatge actual que fa difícil poder viure dignament sense gastar-te la meitat del sou”, conclou.
A Vilanova i la Geltrú l’equip de govern municipal s’ha fixat com un dels objectius d’aquesta legislatura fomentar l’habitatge cooperatiu. “Es vol potenciar aquesta nova forma d’accés a l’habitatge i entenem que el paper de l’administració pública és facilitar el sòl perquè les cooperatives puguin tirar endavant el seu projecte habitacional. Som conscients que el que els dispara els costos és el preu del sòl i és aquí on podem ajudar”, anuncia Griselda Fernández, cap de servei de l’Oficina d’Habitatge.
L’Ajuntament té solars disponibles i està treballant perquè a curt termini dos d’ells puguin vendre’s o cedir-ne l’ús a dues iniciatives cooperatives i, més endavant, fer el mateix amb tres o quatre parcel·les més. “La cessió d’ús és una fórmula innovadora que ens permet superar moltes de les problemàtiques del lloguer convencional”, anuncia Fernández. Una d’aquestes dues iniciatives la impulsaria la cooperativa Sostre Cívic i estaria destinada a habitatge cooperatiu sènior: “ens ha sorprès l’interès que aquest model d’habitatge cooperatiu ha aixecat entre el col·lectiu sènior”, comenta.
5. Les cooperatives de sessió d’ús al món
Les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús que han aparegut a Catalunya i a l’estat espanyol s’han fixat en països amb una llarga trajectòria cooperativista. En països com Dinamarca, Alemanya o Uruguai, els habitatges cooperatius han aconseguit ser una alternativa real habitacional. A Dinamarca el model es coneix amb el nom d’Andel i en els darrers cent anys ha aconseguit tenir un 30% del parc d’habitatges; Alemanya ha assolit la xifra de més d’1,8 milions d’habitatges en els darrers 75 anys; i a l’Uruguai el sistema FUCVAM va començar-se a impulsar el 1966 i a dia d’avui compta amb 20.000 habitatges cooperatius.
6. Les cooperatives sènior, a l’alça
Més recentment han sorgit projectes cooperatius sènior d’habitatge en sessió d’ús. A diferència de les que hem vist fins ara, aquestes no són cooperatives intergeneracionals sinó que estan formades i impulsades per gent gran. Walden XXI és un projecte de la cooperativa Sostre Cívic i està format per persones d’entre 55 i 70 anys que busquen envellir plegades, en un espai construït per elles mateixes, amb habitatges per a cada unitat de convivència, però amb molt espai compartit destinat als serveis de cures. Walden XXI estarà ubicada en un antic hotel de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) i es preveu que sigui una realitat el 2023. Les 74 habitacions de l’hotel es reconvertiran en 27 apartaments d’uns 40 metres quadrats on hi viuran les 35 persones que en formen part. A més, uns 800 m2 es destinaran a espais comuns.
7. L’acompanyament dels Ateneus Cooperatius
Coopsetània és l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Penedès-Garraf i és el referent de l’economia social i solidària en aquestes dues comarques, mentre que CoopCamp ho és al Baix Penedès. Amb la seu social al carrer General Prim, núm. 8, de Vilafranca, i a l’edifici de l’Eina, Av. de les Escoles, núm. 17, del Vendrell, respectivament, des de Coopsetània i CoopCamp es treballa en tres grans eixos: divulgar i difondre l’ESS arreu del territori, la formació en cooperativisme i altres fórmules relacionades amb aquest àmbit a diferents sectors (emprenedors, gestories, administració pública, estudiants, etc.) i el suport i l’acompanyament de tots els projectes relacionats amb l’ESS (creació de cooperatives i associacions i fundacions sense ànim de lucre i amb voluntat transformadora, relleu d’una empresa de propietat privada a cooperativa, etc.). Aquests dos ateneus cooperatius, juntament altres dotze escampats arreu del país, formen part del programa d’Economia Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat; per això tots els serveis que ofereix són gratuïts.
En l’àmbit de l’habitatge cooperatiu, els ateneus organitzen diferents sessions informatives i jornades monogràfiques amb representants de cooperatives i fundacions destinades a promoure l’habitatge cooperatiu; treballen assessorant l’administració pública local perquè aposti per sistemes alternatius a l’habitatge convencional, i també informen i acompanyen a grups de persones i a associacions del territori que volen constituir-se en cooperativa d’habitatge.
8. “Volem recuperar la manera com es vivia a les escales de veïns fa cinquanta anys”
Entrevista. Ferran Aguiló, soci habitant de La Borda i tècnic de la Fundació La Dinamo
Com neix el projecte de La Borda?
Associat al moviment veïnal per recuperar Can Batlló pel barri. Entre el 2009 i el 2011 vam treballar en aquesta campanya i quan al 2011 aconseguim entrar a Can Batlló, ens adonem del potencial enorme que té i comencem a pensar en dues línies noves per aquest emplaçament: l’economia social i solidària i l’habitatge.
Quantes persones comenceu a treballar
en la creació de la cooperativa?
En un primer moment érem dotze i ens anomenàvem La Mangala. Volíem aprofitar una nau industrial de Can Batlló per fer-hi deu habitatges.
Al final n’heu acabat construint 28…
Quan vam plantejar a l’Ajuntament la possibilitat que ens cedís l’edifici, ens van dir que ens costaria molt adaptar-lo i que la titularitat no era municipal. Ells mateixos ens van proposar cedir-nos l’ús del solar on som ara. Això va ser un punt d’inflexió perquè ens vam adonar que allà hi cabien gairebé 30 habitatges i per això vam convocar una assemblea oberta. En aquell moment passem de ser 12 a ser 50.
Això explica per què teniu llista d’espera per accedir als pisos?
Nosaltres en diem socis expectants i creiem que és important que tots els projectes en tinguin. Des del moment que tens el grup i trobes un solar o un edifici, és convenient tenir-ne per si en el moment de fer l’aportació de capital algú es fa enrere.
Va ser molt llarg el procés de debat i participació abans de començar a aixecar l’edifici?
Entre el 2012 al 2015 estàvem organitzats en grups de treball que es reunien quinzenalment i fèiem assemblees cada mes. Quan va començar la promoció de l’obra, la freqüència va augmentar. I ara fem una reunió mensual del grup de gestió d’habitants, que seria com el consell rector, i les comissions es reuneixen cada setmana o cada dues.
Comissions setmanals, assemblees mensuals…
La cooperativa no funciona com un comunitat de veïns qualsevol…
No. Tant pel pes de la gestió col·lectiva que hem assumit, com pel fet de ser usuaris col·lectius dels serveis que ens hem dotat, les reunions i la comunicació han de ser molt freqüents. La mateixa activitat que es desplega dins de la cooperativa fa que hi hagi molta més convivència que en qualsevol altre edifici convencional. En la neteja dels espais comunitaris, per exemple, hi han de participar totes les persones adultes de l’edifici i una setmana al mes toca netejar-ne una part. La comissió de neteja és l’encarregada d’elaborar un planning al vestíbul on s’indica què toca a qui, com s’ha de netejar i quins productes s’han d’utilitzar. Sempre explico que és l’edifici més net de tots els que he viscut, i la càrrega de treball és limitada.
Fa poc més d’un any que viviu a La Borda. Quina valoració en feu, a nivell humà, d’aquest primer any?
Abans d’entrar a viure-hi tots estàvem molt centrats en tasques relacionades amb el finançament, el seguiment d’obra, la negociació amb l’administració… Ara que hi vivim estem en una altra fase, hem reorganitzat les comissions per donar molt més pes a la gestió i la convivència i per anar elaborant un règim intern. Pel que fa a la part d’obra, tenim una comissió de manteniment i anem acabant les feines d’autoconstrucció que ens queden pendents, com fer la sala menjador comunitària, tancar l’espai de bugaderia o fer la sala de cures.
A La Borda us definiu com una família no biològica extensa i voluntària…
Exacte, ens volem fer càrrec de les necessitats de totes les persones que hi habitem. No hem vingut aquí només per viure en un edifici més assequible i eficient, sinó que volem recuperar la manera com es vivia a les escales de veïns i als pobles fa cinquanta anys. Això vol dir: portes obertes, consums organitzats, cures compartides, que els nens es moguin d’un pis a l’altre, etc. Volem trencar amb l’individualisme que ha plantejat el capitalisme associant la propietat a una manera de ser algú, per passar a ser comunitat usuària de l’habitatge però, sobretot, comunitat. El canvi de paradigma és aquest i per això donem tanta importància a les cures.
